Trapero, un policia convertit en una icona incòmoda

BarcelonaSi hi ha una màxima que defineix la carrera professional de Josep Lluís Trapero com a policia és la de l’obsessió pel compliment de la llei. El major dels Mossos mai s’ha casat amb altres idees ni lideratges polítics que no fossin la defensa de la llei i del cos, i això l’ha convertit en una icona incòmoda tant per als que en algun moment el van presentar com un heroi com per als que van voler veure-hi un enemic.

Va néixer el 1965 a Badalona i es va criar en un barri obrer de Santa Coloma de Gramenet. Va començar a estudiar biologia a la universitat, tot i que va deixar la carrera per presentar-se a unes oposicions d’auxiliar administratiu a la Generalitat, que va guanyar. Quan feia un parell d’anys que treballava d’administratiu i veia que no tenia vocació per a aquella feina, va agafar per sorpresa la seva família anunciant-los que optaria a ser mosso. Va descobrir la professió i va tenir clar que no la deixaria. Des dels 23 anys és mosso.

Trapero no tenia cap padrí al cos. Va escalar des de baix, guanyant-se els galons, i entremig es va llicenciar en dret. Va entrar a l’Escola de Policia de Catalunya el 1989 i va passar per diverses destinacions abans de convertir-se en comissari en cap el 2013. A Girona ja va treballar a l’àrea d’investigació criminal, on va decidir especialitzar-se fins a ocupar els càrrecs més alts de la Comissaria General d’Investigació Criminal. La designació com a comissari en cap li va arribar abans del que s’esperava, amb 47 anys, de la mà del conseller Ramon Espadaler. Per davant seu hi havia altres comandaments que havien ascendit abans que ell, i això va fer que es guanyés alguns recels.

Fora del cos també en va generar. Trapero volia posicionar els Mossos com a policia judicial, un paper que a Catalunya sempre havia tingut la Guàrdia Civil. La competència entre cossos va posar els Mossos i el mateix Trapero en el punt de mira d’algunes investigacions judicials, com ara el cas Macedònia, la suposada trama de connivència entre policies i narcotraficants, si bé mai va arribar a ser investigat.

És en aquest cas que es va trencar la relació amb qui acabaria sent el cervell de la investigació del Procés, que va portar Trapero al banc dels acusats: el tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil.

De major a heroi

L'abril del 2017 el president Carles Puigdemont va designar Trapero com a major, un càrrec que havia estat vacant durant una dècada. Però el que va convertir-lo en un heroi a ulls de la ciutadania va ser la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils l'agost del 2017. La seva serenitat, rigor i contundència al capdavant de l'operatiu policial i davant del focus mediàtic van fer que fins i tot es fes viral amb aquella frase espontània d'una roda de premsa: "Bueno, pues molt bé, pues adiós".

Sense temps per pair el 17-A, Trapero ja estava gestionant la resposta policial a l'1-O, que el va convertir encara més en icona per a alguns sectors i en un traïdor per a uns altres. El major tenia clar que els Mossos, com a policia judicial, havien de fer complir la llei, però amb proporcionalitat. Baena l'havia posat en el punt de mira pel dispositiu del 20-S i va construir el relat de la "passivitat" i la rebel·lió arran de l'1-O. Però l'Audiència Nacional va absolodre Trapero, que va ser apartat amb el 155 i va estar tres anys a l'ombra.

Després de l'absolució, el conseller Miquel Sàmper el va restituir i el major va poder tornar al capdavant dels Mossos, i també va recuperar la seva vida. Fa dos mesos, al Dia de les Esquadres, va explicar que aquest estiu havia pogut tornar al poble dels seus pares, un municipi de Valladolid, amb la seva filla Maria, com feia de petit: “Els últims anys he pensat molt en el riu. En algun moment vaig pensar que mai més el tornaria a veure”.

Però els recels que havia despertat Trapero, sobretot amb el seu pla per detenir el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, han anat a més per les polèmiques que ha hagut d'afrontar des del seu retorn a la primera línia del cos, i al final l'han convertit en una figura incòmoda per a tothom.