Tres membres de l'ICF van dimitir abans de la votació sobre els avals per les fiances d'Exteriors

BarcelonaTres membres independents de l'Institut Català de Finances (ICF) van dimitir dos dies abans de la votació sobre els avals per les fiances d'Exteriors. Segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA, van traslladar a l'executiu que no estaven disposats a fer que l'ICF actués davant del Tribunal de Comptes i van deixar de formar part de l'ens aquest mateix dilluns. La resta de membres independents de la junta de govern, que sí que van participar en la decisió presa dimecres a la tarda, es van posicionar en contra d'avalar la fiança de 5,4 milions d'euros que havien de dipositar els investigats excàrrecs de la Generalitat. Només els designats com a representants de l'administració van votar a favor de la mesura: Meritxell Masó (JxCat), Matilde Villarroya (JxCat) i Albert Castellanos (ERC), que, com a president de la junta de govern, va haver de dipositar el vot de qualitat perquè tirés endavant. El conseller delegat de l'ens, Víctor Guardiola, es va abstenir i Lluís Juncà (ERC) no va participar en la reunió perquè la llei estableix que perquè una votació sigui vàlida hi havia d'haver més membres independents que càrrecs polítics.

La dimissió dels tres membres de l'ICF és una demostració de la inquietud que va generar en aquesta institució pública tirar endavant els avals. Tant és així que els tres membres dimitits dilluns aquest dijous ja no apareixen ni a la pàgina web de l'Institut Català de Finances. Han desaparegut. Es tracta de Francesc Casas, Virgínia Verger i Mercedes Domingo. La resta de membres que van quedar a la junta de govern (quatre independents comptant el conseller delegat, Víctor Guardiola, i tres representants de l'administració) van protagonitzar una reunió tensa al llarg del dimecres a la tarda, tal com va explicar ahir l'ARA, fins a aconseguir activar els avals que s'han presentat aquest divendres al Tribunal de Comptes.

La cúpula actual de l'ICF va ser nomenada durant l'etapa d'Oriol Junqueras com a vicepresident i de l'actual president, Pere Aragonès, com a responsable d'Economia. S'havien de renovar pròximament –ara pilota el departament Jaume Giró–, de manera que han hagut de prendre la decisió més controvertida al final del mandat. Això ha afegit pressió a la situació, ja que s'han hagut de mullar poc temps abans que caduquessin del càrrec.

Gir d'última hora

El decret aprovat pel Govern el 6 de juliol passat establia, per primera vegada, un mecanisme per donar cobertura a treballadors públics davant de possibles responsabilitats judicials mentre no hi hagi sentència ferma. La idea era que un banc actués d'avalador en aquests casos i la Generalitat de contraavalador, però el Govern no va aconseguir a temps –el 21 de juliol s'acabava el termini per la causa d'Exteriors– que cap banc s'hi prestés per la por a la pressió judicial. El mateix decret, però, introduïa una solució: la disposició transitòria habilitava que un altre ens, l'Institut Català de Finances, pogués fer d'avalador de manera provisional. Però la pressió dins de l'organisme –amb les dimissions dilluns– va fer que el conseller, Jaume Giró, descartés dimarts en roda de premsa activar l'ICF per protegir els treballadors públics.

Ara bé, aquesta decisió no va ser definitiva. La nit de dimarts a dimecres va proliferar l'estira-i-arronsa entre Esquerra i Junts pel relat que s'estava fent als mitjans de comunicació sobre quina era la causa de no implicar en l'operació l'Institut Català de Finances. En aquest context, malgrat les dimissions i les reticències de diversos membres (no només independents sinó també polítics) van fer que Giró i Aragonès decidissin tirar endavant. Ara només queda esperar si el Tribunal de Comptes accepta o no l'aval públic. En funció de la decisió, l'independentisme encara haurà d'engegar un altre pla B.