Tres rectificacions per a una investidura

Barcelona / MadridFaltaven pocs segons per a les 14.30 hores del dimarts 7 de gener quan la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, llegia el resultat de la votació: 16 7 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions, entre les quals les dels diputats d’ERC. Una majoria mínima però suficient perquè Pedro Sánchez es tragués de sobre l’etiqueta d’ en funcions que l’acompanyava des de feia vuit mesos. El líder del PSOE tornava a ser investit president espanyol i posava el punt i final a dos mesos de negociacions a múltiples bandes. Vuit setmanes i tres rectificacions.

Després d’estar mesos sense ser capaços d’arribar a un acord i que el líder del PSOE afirmés que “no podria dormir” compartint govern amb Unides Podem, 48 hores després de les eleccions Sánchez i Pablo Iglesias compareixien al Congrés i s’abraçaven per segellar un pacte llampec per forjar un govern de coalició. El primer des de la recuperació de la democràcia a l’Estat.

Però un cop lligat l’acord entre el PSOE i Unides Podem, Sánchez necessitava garantir-se els vots per superar la investidura. Una aritmètica complicada que requeria acords a diverses bandes i en la qual ERC apareixia com un actor imprescindible. El líder del PSOE havia d’afrontar la segona rectificació. Primer, abraçar-se amb Podem. Després, negociar amb un independentisme contra el qual havia mostrat el seu discurs més dur durant la campanya. El 28 de novembre es feia la primera reunió entre els dos equips negociadors, amb Adriana Lastra, José Luis Ábalos i Salvador Illa d’una banda, i Marta Vilalta, Gabriel Rufián i Josep Maria Jové de l’altra. És el primer símptoma d’un desglaç que tindrà un segon episodi clau pocs dies després. L’1 de desembre el coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, es reuneix en secret amb Pedro Sánchez a la Moncloa aprofitant que l’endemà presideix una reunió dels republicans al Congrés. És el tret de sortida oficial a la negociació, que Sánchez i Aragonès -que seguiran en contacte des d’aleshores- deixen en mans dels equips negociadors, que es tornen a reunir el dia 3.

Si en la primera cita PSOE i ERC havien percebut la predisposició de l’altre a negociar, en la segona ja s’entra en matèria. Apareix la reivindicació dels republicans que qualsevol acord es prengui en el marc de la taula de diàleg. És, de llarg, l’element que més incomoda el PSOE i el principal escull d’una negociació delicada. Tan fràgil que trontolla l’endemà d’aquesta segona reunió, quan ERC fa veure que s’aixeca de la taula després que Sánchez digui des de Londres que l’acord amb els republicans estarà limitat per la Constitució. La sang no arriba al riu.

Hi haurà més reunions. Una a Barcelona, que es vol secreta i que salta a la llum pública perquè Rufián entra per la porta principal del Consorci de la Zona Franca i no pel garatge, com la resta. La ubicació -als afores de Barcelona- s’explica per la discreció i pel temor dels republicans a una protesta dels CDR. Tot i la pressió externa, la negociació avança. Els comunicats conjunts entre ERC i el PSOE van deixant pistes que hi ha marge per a l’acord: “conflicte polític”, “dins del marc jurídic” i “reconeixement institucional mutu” són conceptes que acosten l’acord. Aquest últim deriva en la tercera rectificació de Sánchez, que després de mesos negant-s’hi truca al president de la Generalitat, Quim Torra; això sí, en el marc d’una ronda de trucades a tots els presidents autonòmics. Tot i el protagonisme de PSOE i ERC, són molts els agents que intervenen en la negociació. Els republicans esperen que JxCat -a qui els socialistes arriben a oferir tenir grup propi al Congrés a canvi de l’abstenció- no dificulti les seves converses amb Sánchez. També els comuns juguen un paper en l’engranatge, amb trobades en segona línia amb tothom -amb ERC, però també amb el PSC i fins i tot amb EH Bildu i el PNB- per acostar el pacte. Jaume Asens ajudarà a preparar també una reunió secreta entre els republicans i Iglesias el 23 de desembre al Congrés.

L’últim ensurt

A aquelles altures l’acord ja està encaminat. El rubriquen a Lledoners el dia 24 Aragonès i Junqueras, que malgrat la presó ha estat present en tota la negociació, rebent visites -entre elles la d’Asens- i aprofitant les 10 trucades setmanals que té per donar directrius quan ha calgut. Falta només un escull, que és la posició de l’Advocacia de l’Estat sobre la immunitat de Junqueras després de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Es pronuncia el dia 30 de desembre, i aquell mateix dia arriba l’acord, que valida el 2 de gener el consell nacional d’ERC. La inhabilitació de Torra per part de la Junta Electoral Central l’endemà és l’últim ensurt. Però l’acord ERC-PSOE es manté i el dimarts 7 de gener, a tocar de les 14.30 hores, Sánchez es investit.