Política 09/06/2021

El Tribunal Constitucional també mira a Estrasburg

3 min
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez en una imatge d'arxiu
Disponible en:

MadridEl Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) és, ara que es va esgotant el recorregut judicial a l'Estat, el destí dels recursos contra la sentència del Procés dictada fa un any i vuit mesos, el 14 d'octubre del 2019. Però no només els dirigents independentistes condemnats i les seves defenses jurídiques tenen la mirada posada a Estrasburg. També els magistrats del Tribunal Constitucional.

En el recurs d'empara de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la sentència del TC coneguda dimarts passat desestima els recursos, però a l'hora de fer-ho intenta donar cobertura a la sentència del Procés, el ponent de la qual va ser el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, amb arguments que omplirien el buit d'aquella sentència.

Amb aquesta sentència, el president de la sala segona no té cap necessitat –faltaria més– de ser objecte d'una operació de l'estil "salvar el soldat Marchena", però els magistrats han considerat oportú oferir més arguments davant d'Estrasburg.

I era l'ocasió de fer-ho, perquè, a diferència de la resta de dirigents condemnats, el cas de Sànchez i Cuixart, en ser presidents d'organitzacions de la societat civil, va donar lloc a una participació en els fets que es "desenvolupava dins de l'àmbit material del dret fonamental de reunió amb més claredat que la d'altres condemants", segons senyala el vot particular dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer.

El vot particular admet –malgrat discrepar– que la sentència de la majoria del TC fa un esforç per abordar el tema del dret de reunió i manifestació en més mesura que la sentència del Procés, que mereixia, escriu, "fer un especial escrutini sobre la singular afectació que la seva repressió penal podria generar en el dret fonamental de reunió".

El debat que han sostingut els magistrats sobre els recursos apuntats ha ressuscitat el que havien mantingut el juny del 2019, abans que acabés el judici al Suprem.

En aquelles dates, el magistrat del TC Cándido Conde-Pumpido, que havia tocat la ponència del recurs d'empara del setge al Parlament, va presentar un esborrany a la seva sala, la primera. En veure que proposava anul·lar la sentència de Marchena –que condemnava els absolts a l'Audiència Nacional pel setge–, els magistrats conservadors van sol·licitar que, donada la seva importància, es portés al ple del TC. I al ple van aconseguir que l'assumpte s'ajornés sine die. Van fer pinya per "salvar" la pròxima sentència del soldat Marchena.

Per què? Conde-Pumpido proposava anul·lar la sentència del Suprem fent prevaler el dret de manifestació. Si bé l'Audiència Nacional havia aplicat, sostenia, una qualificació massa laxa malgrat l'extralimitació del dret de manifestació, es podien aplicar eximents i absoldre els condemnats pel Suprem. A més, la seva ponència proposava anul·lar la sentència perquè es canviava l'element subjectiu de la sentència de l'Audiència Nacional –l'objectiu dels manifestants no era paralitzar la feina del Parlament sinó protestar– sense haver escoltat els acusats.

El primer dels motius, el dret de reunió i manifestació, a judici de la majoria conservadora, suposava condicionar la sentència del Prcoés, que es començaria a elaborar en els dies següents de finalitzar el judici. La ponència, doncs, es va guardar en un calaix. 

La setmana passada, dos anys després de la tramitació descrita, el ple del TC va abordar la ponència, encara que ja modificada, de Conde-Pumpido, que va retirar el primer motiu de l'anul·lació i va deixar el referit al problema processal (eliminació de la segona instància en canviar l'element subjectiu sense escoltar els acusats). El ple va tornar a tombar la ponència. I es va canviar el ponent.

Cinc anys per respondre

El debat sobre els recursos de Sànchez i Cuixart ha ressuscitat aquell episodi dins del TC. Estrasburg triga uns cinc anys en resoldre. I no són pocs els juristes que vaticinen èxit als recursos de Sànchez i Cuixart. I malgrat que és irrellevant des del punt de vista jurídic, si, com passarà, els recurrents surten de la presó indultats, el TEDH se sentirà menys pressionat a l'hora de resoldre els recursos.

stats