Valls: “És on ens trobàvem per refer el món”

L'alcaldable escull el bar Quimet com l'escenari de la seva joventut

Horta i, especialment, la plaça Eivissa i el bar Quimet. Aquest és l’escenari que escull l’ex primer ministre francès i candidat a l’alcaldia, Manuel Valls, per explicar-nos la seva Barcelona, la de la seva infància i la de l’estiueig quan ja vivia a França. Aprofita la visita per citar-se amb la seva germana Giovanna, que encara viu a la casa familiar i que l’acompanya a la terrassa del bar Quimet quan ens hi trobem. Després de la conversa es faran una selfie que ella compartirà a les xarxes: “Una estona preciosa amb el meu germà al Quimet d’Horta”. Quan va tornar a Barcelona amb la idea de ser alcalde, Valls no es va plantejar instal·lar-se a Horta, sinó que va llogar un pis al carrer París, a l’Eixample, i puja al barri de manera molt esporàdica. “Només faltaria que estiguessin vivint els germanets junts”, fan broma.

La presència de Valls no deixa indiferent. Si bé algun veí s’acosta a felicitar-lo durant l’entrevista, d’altres el graven des de la distància amb mirada divertida i algun cambrer deixa clar que la visita de l’alcaldable no és una qüestió còmoda. “Ja és el segon cop que vens aquí a fer entrevistes”, li critica, per recriminar-li que només s’hi deixa caure si hi ha càmeres. Valls explica que, tot i viure a París des de molt petit, va passar tots els estius de la seva infància i adolescència a Barcelona, a Horta, i que el bar Quimet era el punt de trobada.

“Molts cops els pares no ens deixaven baixar a Barcelona, però venir al Quimet, sí”, recorda. Descriu aquelles trobades com els moments de “primera llibertat”. I repassa la història del local, que va obrir les portes el 1927 i té com a símbol el lloro Juanito, que parlava i xiulava i que, com expliquen els germans Valls -tot i que ells no el van conèixer-, feia confondre els tramvies, que tenien inici i final a la plaça i molts cops havien avançat la sortida guiats pel xiulet del Juanito.

“És un símbol d’Horta i de Barcelona”, remarca Valls en referència al bar i als seus famosos entrepans: “És on ens trobàvem per refer el món amb els amics”. Els seus records d’estiu són, assegura, els de jugar al jardí de la casa familiar, de tenir els primers amors al barri i de parlar del futur amb la colla al bar. Tot i així, diu que la vocació política no li ve d’aquestes nits d’arreglar el món, sinó més aviat dels estudis que va fer ja a França i, sobretot, de les converses a casa. Dels records de la Guerra Civil del pare i del seu cercle d’amics. I cita, també, lectures com l’ Homenatge a Catalunya, de George Orwell.

El que no saps dels alcaldables de Barcelona

Recorda com l’any 1976, de la mà de la seva mare i la seva germana Giovanna, es va sumar a la primera manifestació de l’Onze de Setembre després de la mort de Franco. Hi aniria ara? “No, perquè la Diada ja no és de tots. Si la festa passa a ser només d’uns quants perd part de la seva història”. El seu retorn al barri natal, als carrers -ara pacificats- d’Horta, acaba amb la pregunta que ha escollit per a Valls un contrincant polític: Joaquim Forn, de Junts per Catalunya, que la fa arribar al diari des de Soto del Real: “¿Es quedarà els 4 anys a l’oposició de l’Ajuntament quan constati que no serà l’alcalde?” Valls diu que, òbviament, primer intentarà ser alcalde, però que encara que sigui com a regidor a l’oposició completarà el mandat: “Jo sí que em quedaré. D’altres potser no, ja ho veurem”.

Joaquim Forn: de la presó als carrers del Gòtic

Més continguts de