El TSJC accepta la querella contra Roger Torrent i el cita a declarar com a investigat el 15 de setembre

També inclou a la causa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado

2 min
La Mesa del Parlament al complet en una imatge d'arxiu

BarcelonaSerà el 15 de setembre quan la magistrada i expresidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Maria Eugènia Alegret prendrà declaració a l'expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i la resta de membres independentistes de la seva mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. El TSJC ha admès a tràmit la querella presentada per la Fiscalia i ha rebutjat els recursos de la defensa, fet que inicia les diligències prèvies contra tots quatre per haver permès el debat i la votació a la cambra catalana de diverses iniciatives relacionades amb la monarquia i l'autodeterminació. El tribunal també ha acceptat que Vox exerceixi l'acusació popular i li ha donat cinc dies perquè dipositi 10.000 euros de fiança.

La resolució que va motivar la querella de la Fiscalia (presentada a les acaballes de la legislatura, un any i mig després que es votés al Parlament) és la de resposta a la sentència que va condemnar a entre 9 i 13 anys de presó els líders del Procés. En aquell text, pactat entre Junts, ERC i la CUP després de moltes tensions internes, es defensava el dret a l'autodeterminació de Catalunya i es refermava la reprovació de Felip VI, malgrat els advertiments que el Tribunal Constitucional havia fet en aquestes dues matèries. Torrent va garantir aleshores que assumiria "totes les conseqüències" per permetre que aquelles qüestions poguessin ser tractades al ple del Parlament.

“[El Parlament] reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític”, expressava un dels punts de la resolució aprovada per la majoria absoluta independentista i que els lletrats de la cambra ja van advertir que podria portar cua. Tot i que es va votar el 26 de novembre del 2019, no va ser fins a l'1 de març del 2021, instada pel Tribunal Constitucional, que la Fiscalia es va querellar contra els membres sobiranistes de la mesa, tot just dotze dies abans que fossin rellevats del càrrec fruit de l'inici de la nova legislatura.

"La maquinària repressiva continua en marxa per limitar i perseguir la llibertat d’expressió. El Parlament és el temple de la paraula i del debat, intentar censurar-lo és un greu error que va en contra de la democràcia", ha reaccionat aquest dilluns Torrent al conèixer la decisió del TSJC. La Fiscalia es va querellar per un presumpte delicte de desobediència (a les resolucions del TC), per la qual cosa els quatre investigats s'enfronten a penes d'inhabilitació com les que van haver d'afrontar per qüestions similars els seus predecessors a la mesa del Parlament: Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet ja van ser inhabilitats. El càstig contra Carme Forcadell, presidenta del Parlament entre el 2015 i el 2017, va ser d'onze anys i mig de presó per sedició.

stats