El TSJC torna a citar Buch com a investigat per desobediència i prevaricació l'1-O

BarcelonaLa sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a citar com a investigat el conseller d’Interior, Miquel Buch, per desobediència i prevaricació per l’1-O. Buch està citat a declarar el 16 de juliol a les deu del matí. Tot i que l’alt tribunal havia arxivat la causa, la fiscalia la va recórrer i es va reobrir. El ministeri públic va argumentar que el jutge del cas no s’havia pronunciat sobre el fet que Buch, com a alcalde de Premià de Mar, havia firmat un decret el 7 de setembre del 2017 en què mostrava el seu suport al referèndum de l’1 d’octubre i que havia ofert locals que podien ser utilitzats com a centres de votació.

El magistrat del TSJC que porta aquesta causa va arxivar, al gener, la investigació per desobediència contra Buch i contra l’aleshores alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, pel seu paper durant l’1-O com a màxims representants de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), respectivament. El jutge va considerar que cap de les accions de Buch i Lloveras presentava “les notes característiques d’un delicte de desobediència greu”.

En aquesta ocasió Buch està citat com a investigat no només pel delicte de desobediència sinó també pel de prevaricació. El TSJC va reconèixer, com al·legava la fiscalia, que el magistrat no havia valorat les diligències de la fiscalia de Mataró-Arenys de Mar, que havia exposat que Buch havia ofert locals per a l’1-O quan era alcalde de Premià i president de l’ACM.

La declaració prèvia

Buch ja va declarar al TSJC el novembre de l’any passat, juntament amb Lloveras, durant 20 minuts per desobediència per haver promogut el referèndum de l’1-O entre els alcaldes i haver-los instat a cedir locals de votació. Tant Buch com Lloveras van defensar davant del jutge que es van limitar a facilitar als seus associats una “proposta de decret”, un model per “escenificar” el seu suport al referèndum que podien adoptar o no lliurement, de la mateixa manera que amb la decisió de cedir locals.

Els dos ara exalcaldes –Buch ho va deixar de ser a l’acceptar de ser conseller i Lloveras no va optar a la reelecció el 26-M– també van explicar que dos dels correus electrònics que la fiscalia havia esgrimit com a prova de la seva presumpta desobediència s’havien enviat abans que el Tribunal Constitucional suspengués l’1-O. Pel que fa al tercer correu, que van enviar quan el referèndum ja havia sigut suspès pel Constitucional, el TSJC va tenir en compte que no el van escriure com a alcaldes –que en aquell moment ja tenien prohibit col·laborar en l’organització de la votació–, sinó en “l’exercici d’unes funcions no institucionals i eminentment polítiques” al capdavant de les dues associacions municipalistes.

El recorregut de la causa

La fiscalia va presentar una querella la vigília mateix de l’1-O contra Buch i Lloveras, que el TSJC va remetre al Suprem mesos després, quan aquest tribunal va assumir la causa per rebel·lió contra els líders independentistes. El magistrat instructor, Pablo Llarena, va interrogar Lloveras i va acabar resolent que no tenia competència per investigar els fets i els va tornar a remetre al TSJC, que va citar a declarar com a investigats Buch i Lloveras. El tribunal català va descartar llavors el delicte de malversació de fons públics que la fiscalia atribuïa als dos càrrecs i va cenyir el procediment al delicte de desobediència. Ara la causa s’ha reobert.