JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

La vaga del 8-N suma més de cent investigats

La jutge deixa en llibertat dos regidors de la CUP que van participar en el tall de coll d’Ares

Continua l’ofensiva judicial contra les mobilitzacions que es van organitzar durant la vaga general del 8 de novembre a Catalunya. Ahir el jutjat d’instrucció número 1 de Ripoll va deixar en llibertat els dos regidors de la CUP del Ripollès, Mariona Baraldés (Campdevànol) i Santi Llagostera (Ripoll), després de comparèixer davant la jutge que els investiga per haver participat en el tall de la frontera al coll d’Ares. Els Mossos d’Esquadra els van detenir a primera hora del matí després que cap dels dos s’hagués presentat a les dues citacions que havia ordenat el jutjat per declarar per dos suposats delictes de desordres públics i contra la seguretat viària. Un cop van comparèixer a la jutge, Baraldés i Santamaria es van acollir al dret de no declarar. “Els dos regidors van exercir el seu dret de vaga, una vaga legalment convocada, i no té sentit ser als jutjats”, va criticar la seva advocada, Raquel Vilar, que avui demanarà que s’arxivi la causa, que també afecta tres càrrecs electes més del Ripollès: les alcaldesses de Vallfogona i Pardines, Carme Freixa (ERC) i Núria Pérez (IdP), i el regidor de Ripoll Roger Bosch (ERC). Tots tres es van presentar davant la jutge el 26 d’abril però es van negar a declarar.

128 persones investigades

Sumant aquest cas, ja són 128 les persones investigades per haver participat en les mobilitzacions i concentracions que es van organitzar arreu del país durant la vaga general del 8-N. Al llarg de la jornada es van tallar nombroses carreteres, com l’AP-7, la C-58, l’A-2 i la C-25; i es va aturar la circulació de l’AVE en dos llocs: a l’estació de Sants de Barcelona i a l’estació de Girona.

La causa que va aplegar més investigats va ser la que va obrir el jutjat d’instrucció número 1 d’Igualada, que va afectar 51 persones que haurien participat en els talls de l’autovia A-2 a l’altura d’Òdena (Anoia). Estaven acusats d’un presumpte delicte de desordres públics, però finalment el jutge va arxivar provisionalment la causa perquè va considerar que els fets “serien constitutius d’una infracció administrativa i en cap cas penal”. També va tenir el mateix final el cas que es va obrir contra cinc veïns del Garraf per un delicte de desordres públics per haver participat, suposadament, en el tall de la C-32 a Sitges. La magistrada va arxivar el cas perquè no hi va trobar cap indici de delicte.

Cinc causes continuen obertes

Per contra, continuen obertes cinc causes més, dues de les quals a les comarques barcelonines. Una del jutjat de Barcelona, que investiga nou persones pel tall de les vies de l’AVE a Sants -les responsabilitza d’uns suposats delictes de desordres públics i coaccions-; i una altra del jutjat d’instrucció número 4 de Rubí, que afecta setze veïns de Sant Cugat del Vallès per la seva suposada implicació en el tall de la C-16, prop dels túnels de Vallvidrera. En aquest cas, els investiguen per desordres públics, el mateix delicte que atribueixen a tres gironins més. Per una banda, a un veí de Salt (Gironès) a qui responsabilitzen del tall de l’AVE de Girona que va durar unes dotze hores i que va arribar a aplegar fins a 10.000 persones a les vies. I, per una altra banda, a dos militants de la CUP de Girona que van participar en el tall de l’AP-7 a Riudellots de la Selva. Finalment, a Tarragona també investiguen 39 persones per haver participat, suposadament, en les marxes lentes que es van fer a l’A-27 i a l’A-7. Tot un seguit de causes judicials per intentar trobar els responsables de les mobilitzacions que pràcticament van aturar el país.

Més continguts de