El vell museu de Montjuïc i els símbols franquistes

BarcelonaEl 24 de maig del 2009 va ser l’últim dia que es van obrir les portes del museu militar de Barcelona, situat al castell de Montjuïc. El debat semblava enterrat fins dimarts, quan el tinent general de l’exèrcit, Ricardo Álvarez-Espejo, va aprofitar el discurs de la Pasqua Militar per plantejar l’obertura d’un museu a Barcelona perquè els catalans puguin “contemplar el patrimoni singular” de l’exèrcit. Una proposta que ahir van rebutjar la majoria dels partits, excepte el PP i Ciutadans (C’s).

El Govern va mostrar ahir els seus dubtes que la iniciativa respongui a un “desig àmpliament compartit” per la societat catalana. Així ho va expressar a RAC1 el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que va afirmar que Catalunya “no té gran vocació militarista”. La CUP també es va oposar a Twitter a l’obertura d’un museu militar.

Rebuig frontal

Més contundents es van mostrar a ERC i ICV-EUiA, que van demanar que l’exèrcit cedeixi a l’Ajuntament l’espai del Govern Militar, on es vol fer el museu. El candidat republicà a Barcelona, Alfred Bosch, va suggerir que s’hi podria instal·lar una biblioteca. També l’actual portaveu d’ERC a l’Ajuntament de la capital catalana, Jordi Portabella, va censurar la proposta en considerar que el museu “no forma part de cap de les prioritats” de la ciutat. Des d’ICV-EUiA van apostar perquè l’exèrcit cedeixi l’equipament al consistori, però per establir-hi un espai per a la memòria històrica i la lluita antifranquista. “No té cap sentit fer un museu militar quan el que haurien de fer els exèrcits és desaparèixer”, va dir, taxatiu, el coordinador nacional dels ecosocialistes, Joan Herrera. El líder del grup municipal d’ICV-EUiA, Ricard Gomà, va afirmar que “l’exhibicionisme armamentista no forma part de l’ADN” barceloní. La portaveu del PSC, Esther Niubó, en canvi, va ser més condescendent amb la idea, que creu “legítima”, tot i que va prioritzar “apropar” altres institucions, com el Senat, una proposta de l’alcaldable del PSC a Barcelona, Jaume Collboni. A través d’un comunicat, el candidat socialista va rebutjar el museu militar i va reclamar una “política museística” per a Barcelona.

Ciutadans i el PP ho veuen amb bons ulls, perquè consideren que es tracta d’un museu “d’interès i patrimoni de tots”. Així ho va manifestar el secretari general de C’s, Matías Alonso. La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va celebrar que el govern central “faci realitat” la proposta del PP de Barcelona, que va demanar un espai com el que planteja l’exèrcit.

El precedent de Montjuïc

La polèmica del museu militar a Barcelona té història. Durant 47 anys es va mantenir el del castell de Montjuïc, en una situació anòmala en democràcia. El museu va ser inaugurat per Francisco Franco el 1963 i es va regir per una llei franquista fins a l’any 2007, quan el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar la cessió de l’espai a Barcelona per construir-hi un centre de pau. Quan era un espai gestionat entre el ministeri de Defensa i el consistori barceloní, el museu va ser objecte de polèmica. D’una banda, el govern espanyol condicionava la cessió de l’espai a la presència de l’exèrcit en la gestió, però el que va generar més controvèrsia és que s’hi hagués exhibit simbologia nazi i franquista. Tal com recollia el diari Avui l’any 2000, al museu hi havia plaques dedicades a “ los caídos” de la Guerra Civil i conjunts escultòrics que reproduïen l’àliga franquista amb la inscripció “ Una, grande y libre ”. Franco hi era present amb fotos, pintures i una estàtua eqüestre. A la botiga del museu es venien objectes de simbologia nazi, com ara gerres de cervesa amb l’anagrama de les SS o l’escut de la Marina de Guerra, amb l’àliga feixista. La polèmica, que es va arrossegar durant temps, va obligar l’administració a prendre mesures.