Política 01/04/2021

Les vies per alliberar els presos continuen encallades

El Suprem ha de fer l’informe dels indults i enviar-lo al govern espanyol

3 min
Els presos tornant a Lledoners després de perdre el tercer grau al març.
Disponible en:

BarcelonaPedro Sánchez va arribar a la Moncloa amb la promesa de “desjudicialitzar” la política catalana com un primer pas per resoldre el conflicte. “Hem de deixar enrere la judicialització. Necessitem recomençar”, va dir en el seu discurs d’investidura el 4 de gener de l’any passat. Un missatge dirigit a l’independentisme en què hi va haver qui va llegir entre línies el seu compromís per alliberar els nou presos polítics, que a hores d’ara ja porten més de tres anys tancats entre reixes. Tanmateix, més d’un any després que el PSOE i Unides Podem arribessin al govern, el més calent és a l’aigüera i totes les vies per alliberar els presos estan totalment encallades.

Fins al 28 de setembre del 2020 el ministeri de Justícia no va anunciar que havia començat a tramitar les peticions d’indult per als presos. Ja feia nou mesos de la primera petició, que li havia arribat de la mà de l’advocat Rafael Jufresa el desembre del 2019 i a la qual s’havien sumat després les de la UGT per a Dolors Bassa, la dels expresidents del Parlament per a Carme Forcadell i també la de la Lliga Democràtica. Després d’haver rebut els escrits de les presons, fins al desembre el Tribunal Suprem no va demanar l’informe a la Fiscalia, que pocs dies després va fer públic l’escrit en què s’oposava als indults. Dimarts l’Advocacia de l’Estat va enviar el seu informe -sense posicionar-se sobre la idoneïtat o no de concedir l’indult-, l’últim escrit que li faltava al tribunal per emetre el seu veredicte.

La pilota és ara a la teulada de l’alt tribunal, que ha d’enviar al govern espanyol la seva posició, que no és vinculant. Des del PSOE insisteixen que els indults estan seguint el seu curs sense dilacions. Ho deia dilluns el ministre de Política Territorial i Administració Pública, Miquel Iceta, en una entrevista a La Vanguardia en què assegurava que els comicis madrilenys del 4 de maig no influirien en el calendari. Ara bé, des d’Unides Podem, el president del grup al Congrés, Jaume Asens, sí que ha acusat diverses vegades el tribunal de Manuel Marchena de retardar intencionadament la tramitació dels indults.

Precisament Asens és l’artífex d’una altra de les vies que acostaria els presos a la llibertat: la reforma del delicte de sedició. Aquesta modificació sí que només depèn de la voluntat del govern espanyol de tirar-la endavant. Unides Podem va posar sobre la taula del ministre de Justícia la seva proposta ja fa uns mesos, però les trobades amb Juan Carlos Campo han sigut escasses. Abans que es convoquessin les eleccions madrilenyes, estava prevista una reunió entre Campo i Asens per abordar la qüestió, però no es va arribar a fer. Fonts dels liles no confien que el ministeri s’hi posi fins passat el 4-M i lamenten el retard. “No hi ha novetats de quan anirà al consell de ministres”, afirmen fonts del ministeri de Justícia a l’ARA, que no concreten quan Campo presentarà la seva proposta.

Segon intent de l’amnistia

La tercera via que l’independentisme va voler obrir fa poques setmanes va acabar avortada en qüestió de dies. El PSOE es va alinear amb el PP i Vox i la mesa del Congrés va rebutjar tramitar la llei d’amnistia que havien entrat els grups independentistes. Malgrat tot, els impulsors de la normativa asseguren que tornaran a intentar tirar endavant la proposta de llei a través del dret de petició, tot i que encara no tenen data. La plataforma Amnistia i Llibertat, juntament amb Òmnium, continua recollint firmes arreu del territori i preveu fer una recollida massiva el 10 d’abril.

stats