BarcelonaSovint tot comença com en El procés de Franz Kafka. Quan et despertes, algú ha entrat a casa, a l’habitació, a la teva vida i, com Josef K, comences un descens que en aquest cas no et porta al laberint burocràtic de l’Estat sinó a les seves clavegueres. De vegades el primer senyal és una porta que s’esbotza, un cotxe que et segueix o una portada de diari, però la travessia sempre és la mateixa i en molts casos fa parada a la presó. És la ruta amb què molts cops l’Estat fa front a la dissidència i que la periodista Sara González cartografia en el llibre Per raó d’Estat (Ara Llibres), que va presentar ahir amb els periodistes David Fernández i Mònica Terribas i l’activista Tamara Carrasco.
González s’endinsa en les clavegueres amb la tenacitat com a llanterna. L’ajuden a retratar el camí els testimonis de vuit persones que han patit en carn pròpia l’urpada d’un Estat que no té manies a l’hora de defensar-se de tot allò que considera una amenaça. El periodista Martxelo Otamendi (cas Egunkaria); el jove Iñaki Abad (Altsasu); l’activista Tamara Carrasco; el CDR Manuel Bustamante Nahuel ; els titellaires que van ser empresonats per, suposadament, enaltir el terrorisme; l’Smail Boudjelthia (Comando Dixan), l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i el vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, expliquen a la periodista la seva experiència per sortir de la teranyina dels macrooperatius policials, les acusacions grandiloqüents, els relats policials inflats i els informes apòcrifs.
Al final de la seva excursió a les clavegueres, González hi troba també l’exministre Jorge Fernández Díaz, que en una conversa tensa es desentén de la guerra bruta, nega qualsevol influència en les investigacions judicials i, cada cop més acorralat pels indicis que el situen darrere d’aquesta influència, rebutja de ple l’existència d’una policia patriòtica amb una frase plena de cinisme que no és sinó el millor resum del viacrucis judicial que han passat els protagonistes del llibre Per raó d’Estat : “¿Com es demostra que no existeix el que no existeix?”
