Aigualint l’aval de la Cambra de Comerç a la independència
La Cambra de Comerç ha presentat un estudi que avala la viabilitat d’un estat independent per a Catalunya. La notícia ha estat saludada positivament a la immensa majoria de la premsa catalana, amb titulars de connotacions inequívocament bones. “La Cambra de Comerç veu viable un estat independent”, deia El Periódico. El Matí de Lleida hi afegia un “i amb superàvit”. També El Punt Avui, el Diari de Tarragona, el Diari de Girona, Regió 7, el Segre i l’ARA titulaven les seves cròniques a partir d’aquesta idea. De fet, l’única excepció al quiosc català era La Vanguardia, que agafava el rave per les fulles amb “Una Catalunya independent tindria inicialment més dèficit”. El subtítol (“La Cambra calcula l’impacte sense sortida d’Europa ni boicots”) tendia també a refredar possibles entusiasmes. Però l’estudi devia ser prou inapel·lable, perquè fins i tot La Razón capitulava amb un “La Cambra de Comerç avala la independència” i El País concedia en el seu titular que “La secessió afectaria més el dèficit espanyol que el català”. Matís menor també el d’ El Mundo, amb el seu “La Cambra veu viable un estat català fruit d’un pacte”. I era l’ Abc l’únic, dels de Madrid, que titulava en negatiu (“Una Catalunya independent només seria viable a la UE”).
La carta fantasma
L’herència del ducat de Suárez ens era ahir explicada de dues maneres molt diferents. El Mundo titulava “[La família], a punt de trencar-se per un títol” i assegurava que “Adolfo Suárez Illana va escriure una carta al rei per lluitar pel ducat”. El títol, però, ha acabat a mans de la seva neboda. En canvi, a La Razón en feien tema destacat de portada i titulaven “No hi ha guerra entre els Suárez”. I negaven la major, amb un article d’Amadeo-Martín Rey y Cabieses, titulat La carta d’Adolfo Suárez Illana que mai no va existir. S’imposa que Jordi Évole ens faci un mockumentary del tema: friso per veure quina una se n’empesca Anson per alimentar el mite.
