Aigualir un titular de portada a la primera frase del text

D’acord, l’obligació d’un titular és captar l’atenció del lector i, per tant, a vegades el text posterior rebaixa la intensitat que la frase havia suggerit. Ja és més singular, però, que sigui la primera frase la que gairebé desmenteixi el tema. És el que li passava a La Razón amb la prèvia de la compareixença del clan Pujol aquest dilluns al Parlament: “Jordi Pujol jr. va elevar les comissions del 3% al 5% per repartir entre CiU i la seva família”. En canvi, el text arrencava així: “La UDEF [...] ha arribat a la conclusió que algú va decidir que del 3% que s’exigia per a l’adjudicació d’obres s’havia de passar al 5%”. En els paràgrafs posteriors no s’arribava a fer la connexió que aquest “algú” sigui Jordi Pujol jr., tot i que sí que es deia que el clan Pujol va ser beneficiari d’aquest 2% suplementari. O, més exactament, es deia que la UDEF en té “fundades sospites”. I un subtítol interior ho posava tot en condicional (“La UDEF investiga si el primogènit del clan va elevar les comissions per repartir entre CiU i la família”), mentre que el titular de portada ho donava per fet.

Més enllà d’aquest aiguarràs que aplicava el text al titular de la primera pàgina, l’assumpte denotava un cop més una modificació radical del periodisme espanyol dels últims anys: abans era la judicatura qui establia la, diguem-ne, veritat periodística d’un cas. Era una sentència condemnatòria la que permetia treure el “presumpte”. Ara la policia és qui reparteix culpes, a partir de sospites i investigacions que a vegades ni tan sols arriben al jutjat. No ho fan perquè, aparentment, ja han complert la seva funció arribant als titulars de portada de determinats mitjans. I encara hi haurà qui en dirà periodisme d’investigació.