BUENOS AIRESSi hi ha algun lloc al planeta en el qual Espanya té pes i influència, és a l’Amèrica Llatina. La madre patria encara és admirada i escoltada al continent americà. I potser per això, la tasca diplomàtica desplegada per la Generalitat per donar a conèixer el referèndum del 9 de novembre i els seus objectius no ha acabat de tenir tots els efectes desitjats.
Els mitjans de comunicació o no n’han parlat gens o ho han fet molt poc, tot i que en general l’Amèrica Llatina és sensible a les demandes d’autodeterminació, com en el cas de Palestina. Però amb Catalunya no passa el mateix. “Sí que desperta curiositat”, destaca Inés Capdevila, cap d’internacional del diari argentí La Nación, sobre el 9-N. En canvi, l’editor d’internacional del diari Clarín, de Buenos Aires, Pablo Biffi, considera que “no es tracta d’un poble que exigeixi la seva independència d’un país opressor o colonialista”.
És cert que a l’Amèrica Llatina hi ha molta confusió. “Però quin poble al món pot entendre millor el sentiment dels catalans de voler separar-se d’Espanya que el llatinoamericà, que ja ho va fer fa 200 anys?”, pregunta Horacio Babini, director de la plataforma empresarial catalana d’ACCIÓ al Con Sud, tip de sentir empresaris i executius llatinoamericans que diuen que “els catalans es volen independitzar perquè són la regió més rica”.
Ho referma la mirada que aporta Martín Rodríguez Yebra, des de fa poc corresponsal a Espanya del grup de diaris de l’Amèrica Llatina GDA: “Se sol percebre Catalunya com una part d’Espanya, una regió pròspera amb uns motius objectius per separar-se d’Espanya allunyats de l’agenda de preocupacions dels llatinoamericans”. Patricio Navia, analista polític, sociòleg i professor de la Universitat Diego Portales de Xile, aporta més dades: “A l’Amèrica Llatina hi ha molta estimació per la madre patria i poc suport cap a moviments autonomistes que trenquin la unitat d’Espanya tal com és entesa a la regió”. Per l’especialista en comunicació i relacions públiques xilè Claudio Ortega, que va viure a Barcelona, “només una elit política i intel·lectual llatinoamericana coneix les aspiracions sobiranistes”.
Cal destacar que al subcontinent americà no hi ha hagut posicionaments explícits de suport dels governs llatinoamericans al govern espanyol, com ha passat a la UE. Alguns organismes regionals sí que s’han posicionat a favor del dret a decidir i el 9-N. Fa dues setmanes, a instàncies d’ERC, ICV i la CUP, el Fòrum de São Paulo -una organització que aplega partits polítics i moviments socials d’esquerres, la majoria als governs dels seus països- va donar suport al procés català pel “dret dels pobles a escollir el seu futur”.
