El mapa espanyol: torna la divisió clàssica amb companys de viatge nous

MadridLa victòria en nombre de vots a les eleccions municipals d'aquest diumenge no amaga que el desgast del PP és important i ha encès els llums d'alarma a la seu del partit. Mariano Rajoy i els seus col·laboradors més directes es van quedar, fins ben entrada la matinada, a la seu del carrer Génova de Madrid analitzant al detall totes les dades.

Tot i obtenir més de 6 milions de vots, el 27% del total, ha perdut la confiança de 2,4 milions d'espanyols en els últims quatre anys. Un escenari preocupant amb unes eleccions generals a l'horitzó. No ho aprofita, però, el PSOE, que amb prop de 5,5 milions de sufragis (25%) obté 688.000 vots menys que el 2011, l'any en què els socialistes van perdre gairebé tot el poder institucional, un càstig sever a les polítiques de José Luis Rodríguez Zapatero, incapaç d'anticipar la greu crisi econòmica que s'apropava.

Amb poc més del 50% de l'aval dels qui ahir van anar a les urnes, el bipartidisme resisteix en les primers posicions del rànquing i eviten el temut 'sorpasso' dels emergents Podem i Ciutadans. El partit de Pablo Iglesias es presentava a les locals amb partits instrumentals, no pas amb la marca pròpia. Aquesta política d'unitat els ha permès triomfs simbòlics importantíssims, com les alcaldies de Madrid i Barcelona. I en l'àmbit autonòmic, aconseguir tenir la clau en territoris rellevants per a socialistes i populars com Castella-la Manxa. Els resultats d'Albert Rivera, en canvi, han estat per sota de les expectatives de les enquestes, sense aconseguir entrar a tots els Parlaments autonòmics i no sent determinants, per exemple, a l'hora de forma govern a la capital espanyola.

Aquests són alguns dels punts significatius en la radiografia territorial estatal del 24-M, més enllà dels Països Catalans. El mapa torna a ser plural. Això sí, amb actors diferents que disputen el terreny als partits tradicionals.

Castella-la Manxa tomba a l'esquerra

Molt probablement, la presidenta María Dolores de Cospedal no podrà governar perquè s'ha quedat a un escó de la majoria absoluta. El PSOE i Podem, amb 14 i 3 escons respectivament, podran formar un govern d'esquerres. Tres elements expliquen aquesta situació: els populars s'han deixat pel camí 154.000 vots; el discurs duríssim de Cospedal contra Ciutadans ha fet que no obtinguessin representació i, per tant, no té possibles aliats, i la reforma electoral que ha portat a terme, reduint el nombre de parlamentaris autonòmics, ha dificultat l'entrada de més formacions. Caldrà veure si la dirigent del PP és qüestionada ara internament com a secretària general, després de les tensions que ja va protagonitzar amb un sector del partit per l'estratègia a Andalusia.

L'equilibri andalús

Dos mesos després de les autonòmiques el PP perd ara la majoria absoluta a les capitals andaluses, on guanya en set de vuit. Cedeix als socialistes Huelva, on els populars hi governaven des de fa 12 anys. La dreta revalida, contra pronòstic, la victòria a Sevilla, si bé un pacte de progrés els pot desbancar. El candidat del PSOE, Juan Espadas, ja va dir que ho intentarà. Ara bé, a ningú se li escapa, però, que la capital autonòmica pot acabar sent moneda de canvi per a la investidura de Susana Díaz com a presidenta si el bipartidisme arriba a un acord basat a deixar governar la llista més votada.

El PP perd Valladolid

El polèmic alcalde conservador de Valladolid, un dels feus tradicionals populars, Javier León de la Riva, no podrà repetir. Ahir va perdre la majoria absoluta i és més que probable que un pacte d'esquerres, amb el PSOE al capdavant, l'aparti de l'alcaldia. La ciutat castellanolleonesa és un bon exemple del que ha passat aquest 24-M: el PP és la força més votada a 38 de les 52 capitals de província espanyoles, però a totes ha perdut la majoria absoluta. La gestió que han fet durant anys d'aquests resultats tan còmodes se'ls gira en contra ara ja que a molts indrets no tenen aliats amb qui tancar acords. Els socialistes només han vençut en sis capitals, i dues d'elles són a Catalunya: Lleida i Tarragona.

Cifuentes, un valor en alça al PP

Al principi de la nit electoral, Cristina Cifuentes assegurava que estava tranquil·la i confiada a poder ser la presidenta de la Comunitat de Madrid, malgrat els casos de presumpta corrupció que han tocat de ple el govern regional aquesta legislatura. L'escrutini, però, apuntava la possibilitat d'una aliança d'esquerres. Al final, la suma de PP i Ciutadans permetrà un govern de centredreta, liberal. Cifuentes ha procurat durant la campanya no dinamitar els ponts amb el partit d'Albert Rivera –a diferència d'altres dirigents–, i el seu perfil heterodox –no agrada als sectors més a la dreta– ajudarà al pacte. L'operació de Pedro Sánchez d'apartar Tomás Gómez de la candidatura a l'últim minut i posar-hi a dit l'exministre Ángel Gabilondo no ha funcionat: el catedràtic ha aconseguit només un diputat més que el 2011 i, malgrat obtenir més vots, percentualment ha baixat.

Navarra se suma al canvi

Tot i que la conservadora Unió del Poble Navarrès va tornar a ser la força més votada, amb 15 escons, l'esquerra i els nacionalistes poden arribar al govern després de 20 anys. Els bons resultats de Geroa Bai –la marca del PNB a la comunitat foral–, EH Bildu i Podem podrien convertir en presidenta l'exdiputada al Congrés Uxue Barkos. Navarra és un símbol de la fragmentació de molts Parlaments, amb set i vuit forces representades en alguns.

Guanyar, però quedar-se a l'oposició

La victòria dels populars aquest 24-M és profundament agredolça. És probable que ser els més votats no els serveixi per retenir gaires comunitats autònomes. A part de Castella-la Manxa, el partit de Rajoy podria deixar de governar a l'Aragó, on Luisa Fernanda Rudi no en té prou amb Ciutadans; Cantàbria, on podria tornar a la presidència el mediàtic expresident Miguel Ángel Revilla –el candidat del PP ja ha renunciat a formar govern–; Extremadura, on el socialista Guillermo Fernández Vara tornarà a la presidència que va perdre fa quatre anys, ara de la mà de Podem. Tot fa pensar que, si bé han perdut la majoria absoluta, els populars conservaran sense problema la Rioja i Castella-Lleó. Múrcia, en canvi, penja d'un fil i tindrà la clau de la governabilitat Ciutadans.

El fracàs d'IU i UPyD

Esquerra Unida i UPyD han estat les víctimes polítiques de la irrupció amb força de Podem i Ciutadans. El partit de Cayo Lara ha patit derrotes doloroses, com quedar fora de l'Assemblea de Madrid i de l'Ajuntament: ha pagat el preu de les divisions internes i de la negativa de la direcció regional a integrar-se a la candidatura d'Ahora Madrid que, previsiblement, governarà la capital espanyola. IU també s'ha quedat fora del Parlament extremeny, després d'haver facilitat la investidura del PP fa quatre anys. El partit de Rosa Díez també ha quedat desplaçat de la majoria d'institucions, amb una derrota sense matisos. En els comicis municipals va obtenir 231.819 vots i només 129 regidors a tot l'Estat. Díez, de fet, s'ha convertit en la primera persona que fa un pas enrere després dels resultats del 24-M.