ERC ja es prepara per al dia després
LA VELLA ASPIRACIÓ republicana d’estirar el PSC cap al sobiranisme no es farà realitat. El PSC es resisteix heroicament (suïcidament?) a moure’s del federalisme que tants bons resultats li ha donat durant tres dècades. Nostàlgic, s’aferra al món feliç de la Transició, quan el projecte espanyol, forjat en l’optimisme d’una jove democràcia, encara era compatible amb l’històric projecte català regenerador i europeista. Quins temps!
Però si el PSC no es mou, els seus votants sí que han anat desertant. No només els votants. Cada cop ho estan fent més uns desenganyats militants i quadres dirigents. Són molts els que pensen que el passat va ser bonic, i que va valdre la pena participar-hi, però que aquella bella història no pot frenar l’esperança d’un futur millor. En aquesta acceptació que les coses han canviat, que la gent majoritàriament vol mirar endavant i ja no vol mirar cap a Madrid, encara no ho hem vist tot. Al PSC s’estan produint molts moviments, i més n’hi haurà. I és aquí on ERC ha començat a practicar una pesca selectiva, sense presses i sense pauses.
El canvi ve de lluny. El triomf de la idea que la qüestió social i la nacional són indestriables ha quallat lentament. Era molt difícil que l’ERC del tripartit arrossegués cap a aquest terreny el PSC d’un Maragall que encara pensava a reformar Espanya, i encara més el de Montilla. Però segurament sense aquell intent fracassat, que va deixar els republicans a la intempèrie i el nou Estatut retallat, no seríem on som ara. S’ha girat la truita. Avui és ERC qui abraça el món socialista davant d’un PSC en descomposició. L’ERC de Junqueras ja comença a actuar amb l’ambició d’un gran partit de centreesquerra, comença a preparar-se per al dia després. Per al dia en què la qüestió nacional i la social ja no aniran juntes perquè ja no hi haurà qüestió nacional.
