Guanya el sobiranisme europeista
CATALUNYA VA VOTAR ahir per sobre de la mitjana europea, fent un gran salt respecte al 2009. I va votar, sobretot, pensant en el 9-N. Pensant a tornar a votar. La mobilització pel dret a decidir no afluixa. Els catalans han volgut que Brussel·les, Merkel i companyia ho tinguin clar. Europa no podrà seguir ignorant gaire temps més el repte democràtic que planteja Catalunya.
La caiguda del PP a Catalunya, que a les europees sempre havia quedat en tercer lloc i que ara queda cinquè, no es pot dissimular. Rajoy no pot seguir instal·lat en la negació. La seva estratègia de no dialogar amb la realitat sobiranista no fa sinó reforçar-la. Parapetar-se en el no continuarà alimentant el sí-sí. El fet de mantenir el primer lloc a Espanya i d’estar dins el grup guanyador a Europa no només no evita el seu fracàs a Catalunya, sinó que el fa més evident.
L’enfonsament del PSC, que quasi sempre -menys el 1994- havia quedat en primer lloc, encara és més sagnant. Perd més de 22 punts i se situa tercer. La socialdemocràcia clàssica passa penes i treballs arreu, especialment a la França d’Hollande i Manuel Valls, escombrada per la ultradreta. Però a Catalunya la derrota moralment és pitjor: no et guanya un enemic ideològicament als antípodes, sinó que perds per la teva desconnexió del nou catalanisme, encapçalat per una força d’esquerres com tu. Navarro ho té complicat. La tercera via federalista queda greument tocada. El PSC ja ni tan sols serveix de graner al PSOE.
L’èxit d’ERC era previsible. Tenint en compte el desgast de governar en plena crisi i de competir pel mateix electorat amb un rival amb més pedigrí sobiranista, CiU i Mas aguanten. Malgrat el fenomen Podemos -per cert, favorable al dret a decidir-, ICV quasi dobla resultats. C’s, en canvi, es queda a mig camí de les expectatives de pujada que tenia.
Qui guanya? Doncs clarament el dret a decidir.
