L’Alzheimer segons Eduardo Galeano

CIRCULA PER LA XARXA aquests dies, en record del desaparegut escriptor uruguaià Eduardo Galeano, un text seu breu i incisiu. És del llibre Los hijos de los días, correspon al 10 de novembre, es titula Día de la ciencia. I fa així: “El médico brasileño Drauzio Varella ha comprobado que el mundo invierte cinco veces menos dinero en la cura del mal de Alzheimer que en estímulos para la sexualidad masculina y en siliconas para la belleza femenina. De aquí a unos años - profetizó -, tendremos viejas de tetas grandes y viejos de penes duros, pero ninguno de ellos recordará para qué sirven”. A YouTube hi és llegit per ell mateix. A banda de l’enginy literari, inclou una certesa difícil de justificar. Si un extraterrestre fa zàping a la tele nord-americana s’emportarà la impressió que el gran drama nacional són els problemes d’erecció. És bastant evident que el deteriorament neurològic té conseqüències molt més greus, personalment i socialment. Des d’ahir sabem que el sistema immunològic podria tenir un paper important en el desenvolupament de la malaltia de l’Alzheimer, segons suggereix un nou estudi amb ratolins. En la investigació, el bloqueig amb un fàrmac ha evitat en els ratolins que es formin les plaques al cervell i la pèrdua de memòria d’aquesta malaltia. L’estudi obre la porta a pensar sobre l’Alzheimer d’una manera diferent. Subratlla una nova potencial causa de la malaltia, i per tant pot facilitar un tractament. Amb totes les precaucions per no generar expectatives abans d’hora, sí que es confirma que només la ciència ens pot rescatar de pous i de drames devastadors per a moltes famílies. Però perquè ho faci cal un món que sàpiga prioritzar les necessitats i per tant les inversions.