PAREUMÀQUINES

L’odi a Twitter com a pretext per criminalitzar la xarxa

La querella pels comentaris antisemites a Twitter -arran de la victòria del Maccabi a la Copa d’Europa de bàsquet- ha estat explicada amb un error tècnic de base per molts mitjans de comunicació (que han reproduït un error metodològic de la denúncia, arrossegat pels teletips d’agència). No van ser 17.692 tuits ofensius, ni molt menys 17.692 usuaris. Aquesta xifra correspon a l’audiència potencial del hashtag ofensiu, comptant-hi retuits. Els grans números ens embadaleixen, als periodistes, així que la xifra es va colar en alguna portada i tot.

A l’ARA vam esquivar el parany. Ara bé, tot i que tenim cura de no prendre la part pel tot quan parlem de Twitter, la portada d’ahir no es va escapar de rebre algun toc d’atenció. Vet aquí un equilibri difícil: parlar d’un tema que és notícia sense contribuir, ni que sigui involuntàriament, a la molt conscient decisió de crear un clima d’alarma amb el qual criminalitzen la xarxa els que veuen amenaçat el seu oligopoli de la tribuna. Que no són només els polítics. I això ajuda a descodificar titulars tan connotats com “La impunitat a Twitter desferma una polèmica social”, amb què obria portada El País. En qualsevol cas, tot empal·lidia al costat de la gesta firmada per Román Piña al seu blog d’El Mundo. Escrivia: “Si avui mateix es moren de gana, d’un llamp, o fins i tot assassinats, aquesta patum de la xenofòbia i tots els samarretes verdes del món, podria arribar a alegrar-me’n”. Es referia a Jaume Sastre i els que l’acompanyen en la vaga de fam que manté per defensar l’escolarització en català a les Illes. El diari mantenia l’article, que feia una abrandadíssima defensa de la llibertat d’expressió. Això sí: bloquejava la possibilitat de fer-hi comentaris. Molt coherent.

El + vist

El + comentat