PAREU MÀQUINES

L’última conquesta de Pere Navarro

Pere Navarro haurà estat un home de trajectòria mediàtica accidentada, però se li haurà de reconèixer, almenys, l’insòlit mèrit federal d’haver aconseguit -finalment!- un consens entre els diaris de Madrid i Barcelona. Tota la premsa, fos catalanista o espanyolista, d’esquerres o de dretes, s’agermanava i coincidia en el diagnòstic: la seva sortida encara agreuja més la crisi al PSC. N’hi havia que s’ho prenien humorísticament, com El Punt Avui, i homenatjaven Capri a la portada per obrir amb “Navarro se’n va, la crisi es queda”. La foto escollida tenia un enquadrament que feia aparèixer la paraula acaba -un imperatiu?- al fons. Una variant de la foto apareixia en primera a La Vanguardia, amb el titular “Navarro plega i deixa el PSC sumit en la divisió”. Però la foto més sagnant era la d’ El Periódico : s’hi veia el faristol des d’on va anunciar que plegava, però sense ningú. Només el buit i l’inquietant titular “Pere Navarro s’esborra”. L’ARA també venia amb doble sentit: “Sense direcció”. Un títol literal i metafòric alhora. A Madrid hi havia menys humor i més tremendisme. El País, habitualment amable amb l’exalcalde terrassenc, limitava el tema a una columna i el titular: “La renúncia de Navarro al capdavant del PSC aprofundeix la crisi dels socialistes”. Però la resta de diaris optaven per verbs més carregats: “Navarro es rendeix i agreuja la crisi d’un PSC fracturat” ( Abc ), “Pere Navarro sucumbeix davant la pressió del sobiranisme” ( El Mundo ) i “Pere Navarro, quarta víctima de la desfeta socialista del 25-M” ( La Razón ). Titulars desfetòfils i sucumbívols, d’aquells que tenen sempre prestos els diaris que carreguen a la dreta quan es tracta d’enterrar políticament un socialista.