I mira que s’acumulen casos d’anuncis ubicats en pèssimes pàgines perquè dialoguen amb les notícies que acompanyen de manera molt inoportuna, però els mecanismes de control segueixen tenint aquest colador. L’exemple clàssic: anunciar una aerolínia a la web quan estàs obrint amb un accident d’avió. Ahir, l’ Abc donava la notícia de la mort d’un jove en caure d’una atracció de Terra Mítica. L’anunci de sota convidava els lectors a visitar un altre parc d’atraccions, el Warner. Aquest, no el cobren.
Falsejant fotografies
Tot conflicte necessita icones gràfiques per ser global: és la força de la imatge. Els contendents ho saben i per això a vegades forcen la situació. En vam prendre consciència amb la guerra del Golf i aquells vídeos de cormorans enfangats de petroli que va resultar que estaven falsejats, ja que les cries no són a la zona a l’hivern. En els atacs d’Israel a la franja de Gaza, en resposta als míssils disparats per Hamàs, ha passat el mateix. Per la xarxa, i amb l’etiqueta #GazaUnderAttack, han proliferat imatges terribles. Però no totes corresponien a aquest conflicte. Que bé poder celebrar també una bona pràctica -gràcies al periodista Germà Capdevilà, que me n’ha donat la pista-, la de la BBC, que ha contrastat les imatges i ha descobert que, en alguns casos, es tractava de fotografies ja usades, algunes datades del 2009, altres de conflictes a Síria i a l’Iran. A mesura que les xarxes socials maduren, es perd també una certa innocència i espontaneïtat de qui les fa servir. Però els periodistes tenim eines -beneït Google Images!- que ens permeten també desemmascarar aquests abusos.
