Un seriós candidat a teletip de l’any és el que emetia l’agència Efe explicant curiositats del cens relatives als noms. Explicava, per exemple, que a Espanya hi ha ni més ni menys que 604 Shakires i 76 Canutos. I que tenim individus inscrits com a Superman, Lady Di, Pamela Anderson i Kevin Costner. El redactor també se sorprenia que hi hagués 515 persones amb el nom Ot. I, resolt, va agafar embranzida i es va tirar a la piscina: se’n diuen “possiblement per les inicials del programa Operación Triunfo ”. Planxa! Cada cop que un periodista escriu “possiblement” -i tiro la pedra sense estar lliure de pecat- el risc de trepitjar una pell de plàtan es multiplica per uns quants enters. La segona cosa més perillosa després d’un periodista mentint és un periodista especulant.
Entrevistes fictícies amb pedigrí
Tothom escandalitzat per l’entrevista inventada de Diez Minutos a la princesa Letícia, però el gènere té algun practicant il·lustre. Com Enrique Vila-Matas, que fa un temps explicava a la revista Factor Crítico com el seu primer text va ser una conversa inventada amb Marlon Brando. “ Fotogramas necessitava algú per traduir una entrevista comprada a la revista Variety. Necessitava treballar i al currículum hi havia posat que tenia un nivell d’anglès mitjà. El que vindria a ser incapaç de parlar o entendre una sola paraula. Així que me la vaig haver d’inventar”. Hi explicava que Brando havia deixat el cine per lluitar per un món millor, però que el volien pelar els mateixos que havien assassinat Luther King i JFK. Esclar que, a un novel·lista, li concedim el permís per mentir. Fins i tot per firmar una entrevista. O respondre-la.
