Un dels tòpics diu que si Catalunya viu una febrada/deliri/deriva sobiranista és perquè els mitjans d’aquí estan tot el dia amb la murga. Però un recompte de les portades d’aquests dies contradiu aquesta tesi. La consulta o la independència catalana ha sigut tema de portada a El País un total de nou vegades en els últims catorze dies, set dels quals com a tema principal: és el diari que hi ha dedicat més espai de primera pàgina. A tall comparatiu, l’ARA recollia el tema només quatre cops (tres com a tema principal). El diari de Prisa superava així El Mundo, Abc i La Razón, habituals inquisidors en el negociat d’ órdagos&derivas.
Hi ha un factor, esclar: la proximitat de la cimera Mas-Rajoy. El diari s’ha fet seu el concepte de tercera via (una trade mark de Duran i Lleida, escampada a través de La Vanguardia ). Fins i tot l’elevava a titular principal, dijous, amb un “La tercera via pren força en vigílies de la reunió Rajoy-Mas” que tenia més interpretació que factualitat. Com serà, aquest sobtat vigor pel diàleg del rotatiu, que fins i tot va aconseguir parlar-ne més que La Vanguardia, que ha inclòs l’assumpte en vuit portades de les últimes catorze i en espais generalment més modestos? I El Mundo? Només n’ha parlat cinc cops i en espais mínims. Aparentment, ha renunciat a fer agitació precimeresca. El (meu) resum de la situació de la premsa a Madrid és, per tant: 1) El País pressiona fort per entrar en un diàleg que, un cop llegida la lletra menuda, vol dir retocar el finançament i adiós muy buenas, i 2) la resta de diaris de Madrid han aparcat la bel·ligerància habitual, probablement per facilitar les coses al govern espanyol. La seva concessió, per entendre’ns, és mirar -temporalment- cap a una altra banda.
