Part de la biblioteca de Ràfols-Casamada apareix als Encants
L’enrenou a la xarxa mobilitza Cultura, però el fons acaba en mans d’un col·leccionista privat
BarcelonaPer cinc minuts. Si Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, hagués arribat ahir cinc minuts abans a la parada dels Encants on venien llibres, pintures, dibuixos i documents de la biblioteca i l’arxiu personal del pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada (1923-2009) i la seva dona, la també pintora Maria Girona (1923-2015), no s’hauria trobat que un col·leccionista privat, Enric Palmitjavila, tot just havia emparaulat la compra de tot el lot “per una quantitat de més de quatre xifres”.
Serra va ser mobilitzada ahir al matí pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb l’objectiu d’adquirir el que quedés de la biblioteca dels artistes. Poc abans, Laura Borràs, cap de la Institució de les Lletres Catalanes, havia alertat Mascarell del rebombori creat a les xarxes arran de la denúncia del filòleg Joan Pinyol, que la matinada de divendres piulava a Twitter que “la biblioteca, cartes, esbossos i obres” de Ràfols-Casamada i Girona estaven sent “malvenudes” als Encants.
Però tot i els cinc minuts maleïts, l’excursió de Serra als Encants no va ser en va. La directora de la Biblioteca de Catalunya i Palmitjavila van acordar mantenir converses per tal conèixer el contingut del fons adquirit pel col·leccionista i estudiar la possibilitat de recomprar part del lot. Dilluns, a més, Serra examinarà un altre lot de llibres i objectes que els paradistes dels Encants encara no havien posat a la venda. El que possiblement s’ha perdut per sempre són les peces adquirides per compradors anònims, ja que el fons estava a la venda des del divendres de la setmana passada.
Perplexitat institucional
Un perplex Mascarell afirmava ahir en un comunicat que no es podia explicar com havien aparegut els documents als Encants. “I més encara quan des del MNAC s’ha mantingut contacte periòdicament amb els hereus”, afegia. També Serra lamentava que la família no s’hagués adreçat a la Generalitat per fer-se càrrec del fons i així “mantenir la integritat del patrimoni”.
L’hereva dels béns de Maria Girona és la seva neboda, Margarida Fuchs. Segons fonts pròximes a la família, els llibres que han aparegut als Encants pertanyen al gruix de materials que es van descartar quan es va fer la taxació de l’herència, ja que en principi no inclouen obres d’art de valor. Fuchs i la seva germana Maria van contactar amb diferents institucions locals per fer-se càrrec d’aquest fons. Una d’elles va ser la Fundació EINA, creada pel mateix Ràfols. El seu president, Antoni Marí, va examinar el material en el seu moment i va acabar considerant que es tractava d’una “biblioteca instrumental” formada principalment per llibres de butxaca i peces de poc valor. Sense espai per gestionar els béns a EINA, Marí va declinar la donació de la biblioteca. I davant la urgència per desallotjar el pis de lloguer de Ràfols-Casamada i Girona, al carrer República Argentina, les germanes Fuchs van optar per vendre el contingut de l’immoble de qualsevol manera. El paradista dels Encants que el va comprar en una subhasta, Mohamed Essafi, va pagar per tot 2.440 euros.
Reacció de la fundació del pintor
“Nosaltres hauríem pagat molt més de 2.440 euros”, deia a l’ARA ahir Marc Ràfols, president de la fundació Ràfols-Casamada i Girona i nebot del pintor. Ràfols no s’explica per què les nebodes de Girona, amb qui va parlar tot just fa una setmana, no li havien ofert la biblioteca, quan ja els han donat documents i notes de l’estudi del pintor. “Reunirem els patrons de la fundació perquè els fets són greus”, assegura, decidit a arribar a un acord amb la Generalitat perquè el fons es pugui quedar a la fundació.
El cas de la biblioteca de Ràfols-Camasada presenta encara moltes incògnites. ¿Pagarà Cultura per uns béns que abans han desestimat experts? Què ha motivat la falta de comunicació entre les nebodes de Girona i la Generalitat? En qualsevol cas, l’episodi posa de manifest les dificultats que de vegades troben les institucions per gestionar els llegats dels artistes. “Alguns casos són molt complicats -admet Laura Borràs- perquè, tot i la voluntat de mantenir la integritat del patrimoni, els hereus poden decidir vendre’l pel seu compte. Al cap i a la fi, és un tema privat”.
