Plats per afrontar el fred la setmana dels barbuts

BarcelonaPer no refredar-se, el cos necessita aliments calents, que estiguin a la mateixa temperatura corporal: és a dir, a 36,5 graus o més. Si no, l’organisme -i sobretot l’aparell digestiu- fa un esforç excessiu per reconvertir el menjar fred als graus que necessita. Per això, un plat calent sempre serà reconfortant i fàcil.

La setmana dels barbuts, que inclou els dies 15, 16, 17, 20 i 22 de gener -els dies dels sants que duen barba-, és una de les més fredes de l’any, assegura la tradició. Sant Pau, sant Antoni, sant Fructuós i sant Vicenç són alguns d’ells, amb festes ben celebrades. La imatgeria els ha pintat amb barbes poblades i ufanoses perquè se suposa que, del fred que feia durant aquests dies, ni tan sols s’acostaven a l’aigua per afaitar-se.

“El gener és el mes més fred de l’any”, assegura el meteoròleg Miquel Bernis, que indica que, des que es recullen dades a Barcelona, “gairebé el 50% dels anys el gener ha sigut el mes més fred de l’any”.

Amb l’objectiu de no passar fred, els plats calents són essencials. “L’organisme ha d’estar de manera constant a 36,5 graus, per això el menjar que estigui a la mateixa temperatura, i fins i tot una mica més alta, va bé”, explica a l’ARA Astrid Barqué, especialista en cuina natural aplicada al món de l’esport.

Alternatives a la proteïna animal

Com que la temperatura exterior és freda, el cos es posa en marxa per contrarestar-la de manera eficaç. “Si ingerim plats freds, el cos encara treballa més del normal, concretament l’aparell digestiu, perquè ha de reconvertir els aliments a la temperatura que necessita”. Per això a l’estiu tampoc no es recomana beure aigua gelada, perquè el cos farà un esforç per adaptar-la a la temperatura corporal habitual i, per tant, s’acabarà suant més que quan es començava a beure-la. D’aquí que, a l’estiu, als països de calor extrema es beguin begudes tèbies, com ara tes o infusions.

Per a l’hivern, Barqué recomana caldos de miso, per exemple. Senzillament es tracta de bullir una mica de brou i, al final, completar-lo amb el miso, una espècie de soja fermentada japonesa. Un altre plat són els estofats de seitan, que són alternatives als preparats habituals fets amb proteïna d’animal. “El seitan és el gluten del blat, és a dir, proteïna vegetal, i en forma d’estofat fa bon plat”, continua Barqué, que és autora del programa Sport and Cook (www.sportandcook.com).

Un altre caldo nutritiu que escalfa el cos és el que s’obté de bullir les azukis, un llegum oriental consumit especialment al Japó i del qual es pot aprofitar l’aigua per beure-la, en comptes de llençar-la. “Les azukis, i també l’aigua amb què les haurem bullit, tenen propietats curatives per als ronyons, que justament és l’òrgan que necessita escalfar-se a l’hivern”.

Infusions i tes calents

Juntament amb els caldos, Astrid Barqué també aconsella prendre infusions i tes calents, especialment a l’hora d’anar a dormir, perquè el cos entri en calor. “Una infusió de farigola amb all, per exemple, que funcionen com dos antibiòtics naturals, allunya la grip i els mocs”. Tot i això, Barqué adverteix que potser el gust no agrada a tothom, sobretot als que no estiguin acostumats a prendre sopes de farigola. Aleshores les alternatives són les infusions de te roibos, que no contenen teïna.

Per la seva banda, el periodista Adam Martín, que acaba de publicar el llibre de receptes Cuina natural, 101 receptes fàcils i econòmiques per a una dieta equilibrada (Rosa del Vents), recomana dos plats nutritius per escalfar el cos a l’hivern. “L’estofat de seitan i el fajol amb carxofes, bolets i gambes amb salsa d’alls”, diu. Els tria perquè “l’estofat demana una cocció llarga que aporta calor a l’organisme. A més, és una alternativa vegetariana a un plat tradicional de tota la vida i aporta tots els nutrients que necessitem”. I el fajol perquè “és un aliment que, segons la medicina xinesa, és tebi, com les gambes, i per tant escalfa l’organisme”. Martín, d’altra banda, recomana torrar una mica el fajol abans de bullir-lo, perquè així escalfi més l’organisme.

Finalment, la bloguera Núria Valls (Blocdelamami.blogspot.com), que ha escrit quatre llibres per a Casa Ametller amb el lema Ara vull cuinar, explica amb detall com fer cremes de verdures, que reconforten i alhora poden ajudar a buidar el que hi ha a la nevera, perquè la barreja fa més bo el resultat. La seva proposta és amb un carbassó, un manat d’espàrrecs, dues pastanagues, una patata, un tros de carbassa, dos porros i una ceba.

Fornejar les verdures

Un cop netejades i tallades les verdures, les col·loca al foc en una olla amb dos litres i mig d’aigua mineral amb una mica de sal. “Quan l’aigua bull, és quan hi hem de tirar un raig d’oli”, explica Valls. El senyal que indica que la crema ja està cuita és quan les patates estan toves. Si quan es toquen amb la punta d’un ganivet, per exemple, ho estan, aleshores ja podrem apagar el foc.

L’últim pas per fer la crema de verdures serà triturar-la amb una batedora. “Si veiem que ens ha quedat massa caldosa, massa clara, podem treure una mica de caldo abans de passar-la per la batedora”.

I de la mateixa manera que una crema de verdures és la manera de fer net amb el que es tingui al rebost, Núria Valls proposa també fornejar-les. “Totes valen, perquè per fer la recepta no s’ha de tenir res d’especial, tan sols oli, sal, llimona, all i verdures que no siguin de fulla verda, tipus espinacs o bledes, perquè al forn es cremarien”.

Aliments amb temperatura intrínseca

Segons il·lustra el periodista Adam Martín al llibre Cuina natural, 101 receptes fàcils i econòmiques per a una dieta equilibrada (Rosa dels Vents), la medicina tradicional xinesa explica que tots els aliments tenen la seva pròpia temperatura intrínseca. Poden ser calents, tebis, neutres, frescos o freds. Per exemple, l’all cru, el gingebre o el pebre són aliments calents; a l’altre extrem, la síndria o l’espàrrec són aliments freds.

D’altra banda, el tipus de cocció dels aliments també modifica l’efecte que tenen sobre la nostra temperatura corporal. Com més llarga i/o a més temperatura sigui la cocció, més ens escalfarà. Un saltejat escalfa menys que un estofat o que un fregit, per exemple.

En general, els aliments crus ens refreden (però hi ha excepcions, com l’all i el gingebre).