Durant la setmana, la premsa contrària a la consulta ha anat reclamant a Rajoy i Mas que dialoguin. L’exemple més sorprenent va ser l’editorial d’ El País de divendres, que trencava el to neutre -que no neutral- que correspon a aquest gènere per titular “¡Parlin d’una vegada!”, amb unes sonores exclamacions teatralitzants. Doncs bé, Mas i Rajoy han acordat de parlar, un cop resolta la formalitat de qui demanava la reunió. Com allò del “Penja tu” i el “No, no, penja tu”, però a l’inrevés. És cert que la carta de la Generalitat no esmenta la consulta, però és evident que el propòsit d’aquesta omissió és afavorir l’acceptació de la reunió per plantejar el tema in situ. Però la premsa de Madrid tendia a vendre-ho ja com una victòria del bàndol espanyol. O potser es tractava de preparar el terreny. I no era cosa només de La Razón, que titulava el seu editorial “Canvi d’actitud de Mas” i hi incloïa ironies diverses com la frase “esclar que Mariano Rajoy no sent animadversió al que és una part de la societat espanyola”. També El País abonava la tesi. El seu titular de portada era “Rajoy i Mas es comprometen a un diàleg sobre l’Estat”. La intenció és evident: definir el terreny de joc. Perquè quan el diari diu “sobre l’Estat” vol dir “sense parlar de la consulta”. També El Mundo recordava que la línia vermella de la consulta segueix inalterada. A Catalunya es veia ben diferent. L’ARA no treia el tema en portada, El Punt Avui el relegava a un raconet i fins i tot La Vanguardia -ferma invocadora del diàleg- reconeixia en el segon subtítol que ni Rajoy ni Mas havien variat la seva posició sobre la consulta. O sigui: molt soroll per no res. Ves que aquest diàleg no l’incloguin a la programació del Grec d’enguany.
