‘La Razón’ descobreix com fer parlar la família Pujol
Titular de portada d’ahir de La Razón : “Els Pujol avisen: «A Convergència es rebel·len els traïdors, però ho pagaran»”. Quin plural, oi? Crea la imatge del clan Pujol, talment com un cor grec, entonant a l’uníson la declaració. Però a dins es veia que, en realitat, eren dues frases de procedència dispersa ajuntades com qui acobla peces d’un Lego. La primera part (“A Convergència es rebel·len els traïdors”) està atribuïda a “algú molt proper a la família Pujol Ferrusola”. O sigui, justament a algú que no és de la família, la qual cosa invalidava atribuir la frase a “Els Pujol”. La procedència de “ho pagaran” encara és més exòtica: asseguren que és el que Marta Ferrusola diu “sempre” a la botiga -posen botiga en català: una mica de color vernacle- quan els veïns li diuen que enviï a fer punyetes els convergents que no fan costat a Pujol. És a dir, posen en boca de Ferrusola una frase a partir del que han sentit dir en segona instància -amb sort- en boca d’uns veïns. Quines garanties de literalitat té la frase? Ben poques. Fins i tot l’“avisen” del titular és gratuït: una botiga de queviures de Queralbs no sembla el lloc per llançar un missatge amenaçador a l’aparell convergent. Ni el “però” se’n salva: no l’ha dit ningú, però l’escriuen per poder lligar les dues peces d’aquesta declaració Frankenstein.
Un efecte similar es donava amb el titular interior: “Els Pujol, a CiU: «Quina vergonya, renegar de l’home que els va enlairar»”. A dins, la frase s’atribuïa a un inconcret “entorn de la família i alguns veïns de la localitat gironina de Queralbs”. Massa boques i massa anònimes per a una sola frase. Més que una declaració, semblava un apartament multipropietat.
