Tot això ha de ser per la gent

Ja s’ha dit moltes vegades però cal insistir-hi totes les que calgui perquè, si no, és impossible entendre res: el procés sobiranista català va de baix a dalt, no s’ha decidit en uns despatxos, no respon a uns foscos interessos de classe o de partit, no és producte de cap líder il·luminat ni d’una manipulació de consciències massiva planificada des de les redaccions dels mitjans de comunicació i la conselleria d’Educació.

Això no vol dir que tot sigui perfecte i que no hi hagi d’haver debat, ni de bon tros. El que no es pot fer, però, és projectar-ne una versió esbiaixada que persegueix una desacreditació global i estalviar-se així entrar en el debat de fons. L’objectiu d’aquesta estratègia és molt clara: si l’opinió social majoritària s’ha aconseguit per mitjans il·legítims, aquesta opinió també serà il·legítima.

Els processos d’aquestes característiques potser són més difícils d’articular políticament, però a la llarga són més sòlids perquè tenen arrels més profundes. En el cas català, amb una societat intrínsecament molt plural, cal assenyalar-ho clarament com un actiu que permet sumar suports molt transversals. I obliga, també, a definir un projecte de futur que sigui integrador al màxim. Perquè cap projecte es pot bastir contra res ni ningú, sinó a favor de. I com que això ho protagonitza la gent, entesa com a subjecte amb capacitat d’incidir en la història, el procés està vacunat ja d’inici contra qualsevol temptació essencialista o identitària. Perquè això no va tant d’identitat com de política i d’empoderament, amb un discurs que ha de ser capaç d’aprofitar el millor de Catalunya, que és la seva riquesa interna, els seus matisos i fins i tot les seves contradiccions.

I com que ningú se n’ha de poder sentir exclòs, és important fer l’esforç que avui es proposa l’ARA: radiografiar a través de 20 retrats l’estat d’opinió que es viu a Catalunya en unes hores tan transcendentals com aquestes. Com ho viu cadascú. Amb quines il·lusions i amb quines pors. Amb quins dubtes i amb quines certeses.

La tria dels retratats s’ha fet intentant aconseguir expressament una fotografia com més aproximada millor a la realitat fins a completar un mosaic que ens retorna una imatge multicolor i calidoscòpica que ningú ha de perdre de vista en cap moment perquè és precisament per la gent, per totes i cadascuna de les persones que viuen a Catalunya, que s’ha posat en marxa aquest projecte. I perquè, en última instància, és la gent la que ha de poder decidir, votant lliurement, quin ha de ser el futur del nostre país.