El baròmetre de la religiositat
Investigadora en temes de gènere i conflicteLa setmana passada aquest mateix diari es feia ressò del primer Baròmetre sobre la Religiositat i la Gestió de la seva Diversitat a Catalunya, elaborat a partir de 1.600 entrevistes presencials i que va presentar la vicepresidenta del Govern. Com tots els estudis, obtenim dades curioses que donen més peu a l’elaboració d’hipòtesis que a evidències empíriques...
Un baròmetre assenyala tendències, i en aquest veiem que els enquestats de més de 65 anys afirmen en un 80,2% tenir creences religioses, un clar contrast amb el 64,4% dels entrevistats d’entre 16 i 24 anys que asseguren no tenir-ne. Primera hipòtesi que podem extreure: l’experiència viscuda ens fa créixer en consciència religiosa, religiositat de cocció lenta en contrast amb els dogmes heretats dels pares o imposats a l’escola. També deu tenir-hi molt a veure que l’apropament al final de la vida ens insti a buscar-ne un sentit més enllà justament de la vida, sumat a la desafecció d’un món material que ha perdut el llustre de quan ens el van vendre. Insisteixo, és una hipòtesi davant d’aquest increment tan substancial.
La notícia també destacava que la població se sent més còmoda com a seguidora cultural d’una religió (67,4%) que afirmant que té creences religioses (55,1%). És interessant. Al cap i a la fi, què és una creença? No podem comparar ideologia i religiositat, i la comoditat de seguir culturalment una religió per sobre de la creença ens pot dir, hipotèticament, que prioritzem la comunitat a la teologia, el cos a la ment, l’esperit a la raó. Qui sap...
De totes les dades del baròmetre, però, la que em sembla més interessant i encisadora és aquesta: el 0,2% afirmen que no saben si tenen creences religioses. Em ve, ràpidament, aquell “núvol del no saber” tan preuat de la mística... Ah, el no saber! Quin regal de Déu!
