Un bon regal per començar el 2015

Hi ha una delícia a la cartellera de Barcelona, aquests dies. Es tracta de Prendre partit. Ho té gairebé tot. L’argument: ¿pot un director d’orquestra genial continuar la seva carrera enmig dels crims quotidians del nazisme, i fer-ho en nom de la preservació de la música? El tema: els límits del compromís personal amb el temps polític que ens toca viure. El text: de la ploma de Ronald Harwood, Oscar al millor guió per El pianista. La interpretació, amb Josep Maria Pou omplint l’escenari amb la categoria dels grans, encarnant Wilhem Fürtwangler. Per contrast, em va fer pensar en Pau Casals, mort a l’exili abans que tornar a tocar a la Catalunya de Franco, o en Picasso, que tampoc no hi va posar els peus. I en el 2015, any de compromís.