Barça

Les claus del Barça-Màlaga

La invitació dels homes de Javi Gracia a enviar el joc del Barça a les bandes ha bloquejat l'atac blaugrana, incapaç de generar ocasions ni tan sols amb el desesperat 3-4-3 final

Res, ni un ritme alt de circulació de la pilota en els primers compassos, ni exagerar els canvis d'orientació per trencar les basculacions rivals, ni acabar amb tota l'artilleria sobre la gespa, ni girar l'equip per acabar amb un 3-4-3 desesperat i abocat a l'atac, ha permès el Barça derrotar el Màlaga. No li ha permès, de fet, ni tan sols fer-li un gol, en una frustració paral·lela a la viscuda a la Rosaleda. Malgrat que el rendiment ofensiu ha sigut lleugerament millor que en la primera volta, l'espessor blaugrana ha sigut gairebé idèntica, accentuada per l'errada desafortunada d'Alves que ha acabat sent dramàtica (com, a Anoeta, va passar amb l'autogol de Jordi Alba). El Barça ha estat incapaç d'esquerdar un engranatge defensiu impecable dels homes de Javi Gracia que haurien pogut ampliar la victòria en algun contraatac. Al final, impotent 0-1 per als de Luis Enrique, que desaprofiten una oportunitat de dormir líders i posar pressió al Madrid.

Tot s'ha teixit des de la incapacitat del Barça d'atacar el 4-4-2 d'un Màlaga expectant i amb les idees clares.

Els andalusos han convidat el Barça a jugar per fora, li han ofert les bandes per orientar-li l'atac lluny de la zona central, on era impossible triangular. Les ajudes eren constants en cada recepció de Messi o Neymar per fora, expulsant-los de qualsevol combinació interior. Rafinha i Iniesta buscaven tímidament alguna aparició, com també intentava Suárez entre centrals. Però els camins per dins estaven travats. Era impossible. Tots els intents de trobar una bona organització ofensiva per ser ample i profund eren estèrils.



El Barça ha intentat donar velocitat a la circulació de la pilota per provocar errades en la basculació rival. Es tractava de trencar l'ordre d'un 4-4-2 que l'encallava com en les pitjors nits davant l'Atlètic de Madrid de l'any passat. Messi no ha entrat en joc, tampoc Neymar.

Els canvis d'orientació exagerats, del lateral a l'extrem, semblaven l'única fórmula per deixar els cracs amb alguna opció de desbordar. Però els ha faltat espurna. Tampoc s'ha pogut treure profit de la clàssica diagonal de Messi per activar la banda no activa.



Aquest era el camí que ha apropat el Barça a les ocasions, però tampoc s'ha fet efectiu. Tampoc la inèrcia final del primer temps, que ha acabat amb els tres cracs buscant sensacions per la zona central, generant l'habitual embut a la frontal de l'àrea, on era impossible ser precís.



Perquè, en paral·lel a defensar-se, el Màlaga ha sortit al contraatac amb molta eficàcia. Javi Gracia ha enviat una de les dues referències a estirar la defensa enrere, a amenaçar l'espai a l'esquena, provocant que sobretot Piqué estigués molt exigit en la cobertura (Juanmi o Samu García han sigut els més hàbils en això). Aquest gest obria el segon espai que buscava el quadre malagueny: la zona interior, la que quedava entre línies, entre els centrals i Busquets o els interiors. La segona referència, o algun dels migcampistes que podien incorporar-se a l'atac (especialment Darder o Horta), ocupava aquesta zona d'enllaç i donava clarividència al contracop, accelerat també per la insolència de Castillejo per banda esquerra. Hi ha hagut més d'una transició ofensiva del Màlaga amb quatre i, fins i tot, cinc futbolistes intimidant Bravo.



La inestabilitat blaugrana era majúscula i l'equip, tot i dominar la possessió, no aconseguia atacar amb prou ritme. S'ha perdut l'agilitat en la circulació, han començat les presses, els canvis d'orientació precipitats i, per tant, el distanciament entre línies. En el desert verd, el Màlaga s'ha sentit més còmode que el Barça, incòmode amb el 0-1 que havia provocat una errada d'Alves en una passada enrere al seu porter.

A falta de mitja hora s'han començat a moure les peces a la banqueta del Barça. Rakitic per Rafinha ha alterat poc el dibuix però començava a ser una insinuació del següent pas: búsqueda de més control sense deixar de perdre la mobilitat a camp rival. Faltaven ruptures, faltaven opcions de passada a Messi, que cada cop s'ubicava més entre línies per mirar de participar en el joc. Però l'argentí no trobava sensacions. No les ha trobat en cap moment.



Al minut 67, Pedro ha substituït Iniesta, en un altre intent de Luis Enrique de sacsejar l'equip en l'últim sector del camp. El canari ha tingut uns minuts de teòric interior, però ha interpretat la seva posició amb molta verticalitat, apareixent en ruptura prop de Suárez, fent gairebé de segon punta. Però ha sigut cinc minuts després quan el Barça ha fet l'últim ajust, el desesperat per remuntar, amb l'entrada de Mascherano per Alves, per reconvertir l'equip en un 3-4-3. Mascherano, Piqué i Mathieu s'han quedat tancant, amb Busquets completant un rombe pel mig que ubicava Pedro i Alba una mica més oberts i Rakitic de connexió, a mitges de doble pivot i a mitges d'interior. Els tres cracs se situaven a dalt, encara oberts, però amb lliberat.



Però res. Tampoc ha funcionat la sacsejada, com tampoc els intents de Piqué de sumar-se al remat. El Barça mai ha sigut capaç d'intimidar el Màlaga dins l'àrea i Kameni ha viscut 90 minuts de certa placidesa. No s'ha quedat sense xutar però gairebé. Com a la Rosaleda.

Més continguts de