El deute de la Catalunya independent, nou papu mediàtic

Diu la portada d’ El País : “El deute de Catalunya podria pujar del 32% al 105% del PIB amb la independència”. Cinc consideracions sobre aquest enfocament. 1) L’article no dóna una dada fonamental: que el deute públic espanyol és del 98,6% del PIB. 2) A dins, s’admet que el 105% de deute és el cas extrem, però que depenent del mètode de repartiment estaria entre el 80% i el 105%. Tenint en compte que el 98,6% espanyol és a la banda alta d’aquesta forquilla, és molt més probable acabar amb un deute públic inferior al que actualment ja tenim els catalans (en tant que súbdits espanyols). 3) El títol de portada no està sustentat en cap fet noticiable: no és pas cap dada nova. De fet, a l’article apareix al paràgraf 18 de 19, i sense justificar-ne la font ni els factors que decantarien la balança cap a la banda alta o baixa. 4) Hauria estat bé que el text hagués identificat l’expert José Vicente Rodríguez Mora -que calcula un descens agut de les vendes de Catalunya a Espanya- no només com a professor de la Universitat d’Edimburg sinó també com a membre fundador de Ciutadans. A la seva pàgina web, admet “un cert activisme polític” en contra d’una societat “obsessionada per una sobredosi de nacionalisme”. Sobretot perquè això permetria al lector ponderar aquesta afirmació sota el prisma del seu compromís polític. 5) Tot i que la peça és prou equilibrada i inclou també veus que defensen un impacte positiu de la independència en l’economia, el títol de portada, el títol interior, el subtítol, el destacat i dos dels titolets interiors són de signe catastròfico-negatiu. Sis a zero. Però el diari assenyala la sortida a tota aquesta angoixa titolística. Ho fa en un complement que es diu “La tercera via limita l’impacte”. Mira, ara feia dies que no sortia.