Donem al bon rotllo una oportunitat
ÚLTIMAMENT hem sentit diverses crides al bon rotllo. En algunes s’hi endevinen interessos però a d’altres les mou la millor intenció. Només cal mirar a Ucraïna per entendre com poden arribar a ser de dramàtics els conflictes d’identitat política a la mateixa Europa.
I sap greu haver de dir als que les fan que en el contenciós Catalunya-Espanya els bons sentiments tenen poc recorregut, perquè els nuclis durs que s’hi enfronten combreguen amb dos nacionalismes mútuament excloents.
L’un aspira a fer d’una nació un estat: ho veu molt difícil i no ignora que té un cost però s’ha convençut que és el mal menor. L’altre aspira a fer d’un estat una nació: sap que no ho acaba de ser i ho porta malament, però no desespera d’aconseguir-ho.
No són, doncs, simples projectes divergents que podríem reconciliar sinó ambicions incompatibles que aboquen al xoc, perquè el somni d’uns només es farà realitat condemnant els altres a un malson.
Constatant que els segles passen sense que ells ni nosaltres ens curemd’aquest mal i esdevinguem angèlics ciutadans universals, només ens queda preguntar-nos si aquests dos nacionalismes són iguals de legítims o il·legítims.
Podem dir que fer d’una nació un estat només suposa revestir de poder institucional un fet social preexistent, mentre que fer d’un estat una nació passa per imposar una identitat als que ja en tenen una de pròpia.
Ara bé, sent del tot honrats, hem d’admetre que en un cert sentit som també plurinacionals. Si més no, en l’àmbit de les emocions privades. I que el nostre somni també podria comportar un grau d’imposició.
Per això és tan crucial desarmar l’independentisme de nacionalisme i posar al seu centre de gravetat fer una societat més justa i solidària. Crucial per sortir-se’n i per donar al bon rotllo una oportunitat.
