Imaz, el desllorigador per parar els peus de Pemex a Repsol
Antoni Brufau blinda el seu projecte i enllesteix la successió
BarcelonaJosu Jon Imaz, que va ser l’home fort del Partit Nacionalista Basc entre el 2004 i el 2007, és ara l’home fort de Repsol. Des de dimecres n’és el conseller delegat, un nomenament que té el suport de tots els accionistes representats al consell d’administració i dels consellers independents. Només hi està en contra la petroliera mexicana Pemex. I això que Pemex havia exigit repetidament al president de Repsol, Antoni Brufau, que nomenés un conseller delegat. Brufau vol blindar la companyia i la seva successió, que, tot i que no és imminent, s’acabarà produint. Per això ha relegat el que era número dos de Repsol, Nemesio Fernández-Cuesta, i ha escollit un nou valor, Josu Jon Imaz. Té el suport de La Caixa, primer accionista de la petroliera. Imaz és jove -50 anys-, dialogant, negociador (això ho va aprendre a la política) i coneix el negoci. És doctor enginyer en químiques, president de Petronor i ha estat al comitè de direcció de Repsol.
La jugada d’Antoni Brufau ha estat ràpida, entre la junta d’accionistes i la pròxima visita a Espanya del president mexicà, Enrique Peña Nieto, que vindrà al juny. El president del govern, Mariano Rajoy, ha demanat a Repsol i Pemex que amaguin la destral i es posin d’acord. Hi ha inversions en joc. Però Brufau ha tirat pel dret i s’ha blindat.
El conflicte ve de lluny. Pemex té un 9,3% de Repsol i un representant al consell d’administració. Però sempre ha presentat batalla a Antoni Brufau. En el fons el que hi ha són ambicions pròpies, diuen fonts de Repsol. Aquestes fonts creuen que Pemex vol trossejar Repsol i quedar-se amb el negoci d’exploració. Per què? Doncs perquè Repsol té una de les tecnologies més avançades del món en l’exploració submarina profunda i, a més, té capacitat financera. Pemex no té prou tecnologia per treure tot el petroli que podria del golf de Mèxic, i no té capacitat financera. Les seves pèrdues s’han multiplicat per vuit en el primer trimestre d’aquest any.
La idea de trossejar Repsol flota en l’aire, però Antoni Brufau també s’ha blindat contra aquesta possibilitat. A l’última junta es va aprovar que per prendre decisions estratègiques d’aquest tipus calgui una majoria reforçada del 75%. “S’ha de mantenir la companyia integrada”, va proclamar Brufau davant dels accionistes a la junta. L’enfrontament és important, però l’executiu català sembla que ha guanyat la batalla. Ha triat Josu Jon Imaz perquè porti el dia a dia de la companyia, i ara se centrarà a monetitzar els 5.000 milions de dòlars en bons argentins de l’acord amb YPF. Si també ho aconsegueix, deixarà una companyia blindada i integrada, amb una línia executiva clara i amb capacitat financera per poder continuar endavant en solitari.
Pemex haurà de decidir ara si continua a l’accionariat de Repsol o si, com han dit a alguns mitjans, ho deixa córrer. A Repsol no tenen por, perquè creuen que el mercat absorbiria el 9,3% que Pemex té ara. L’interès dels mexicans pel negoci, indiquen fons de la petroliera espanyola, el demostren els fets. El representant de Pemex al consell va votar en contra del nomenament d’Imaz dimecres. Però dimarts, quan el comitè d’estratègia decidia el futur de la companyia, va preferir volar a Munic per veure el Bayern - Reial Madrid de la Champions.
Els mexicans: una “pedra a la sabata”
En l’última junta d’accionistes, a finals de març, Antoni Brufau va ser molt clar en la seva batalla amb Pemex. Dels mexicans en va dir que són “una pedra a la sabata” i que això se soluciona traient-se la sabata. També va deixar clar que la companyia ha de continuar integrada i que si algú vol una part del negoci, referint-se veladament a l’interès de Pemex pel negoci d’exploració, “haurà de llançar una opa”. Ara que ja ho té enllestit, Brufau deixa el pes executiu en mans d’Imaz. Però també s’hi deixa sou. Fins ara el de Mollerussa cobrava 4,9 milions d’euros anuals. Ara passarà a guanyar-ne 2,5.
