REFORMA FISCAL

Montoro abaixarà impostos perquè la recaptació millora

La unitat de mercat, clau en l’ordenació dels tributs

El govern espanyol està atrapat entre les promeses electorals i l’ortodòxia europea. Tot i que Brussel·les ha avisat la Moncloa de la dificultat d’abaixar impostos i complir els objectius de dèficit, Hisenda tira endavant. Avui el ministre Cristóbal Montoro rebrà l’informe dels experts per a la reforma del sistema tributari espanyol. Amb aquestes propostes a la mà, divendres el consell de ministres posarà fil a l’agulla al nou model fiscal. Passat l’equador de la legislatura -i amb les eleccions europees a l’horitzó- l’executiu creu que ha arribat l’hora de complir amb els compromisos. Segons diu, les dades els avalen.

“L’escenari de recaptació està millorant, ergo la reforma té un sentit molt diferent que si hi hagués menys ingressos; no se li escapa a ningú”, va dir el ministre en un dinar informatiu a Madrid. Va avançar que el mes de febrer ha augmentat per sobre del 7% en termes homogenis, és a dir, descomptades les devolucions i els canvis normatius. Un 6% si es tenen en compte els dos primers mesos de l’any. És el mateix percentatge que el creixement dels ingressos per IVA, amb una incidència especial en el segment de les petites i mitjanes empreses. Per Montoro aquestes xifres només poden respondre a una alça de l’activitat econòmica i a una reducció del frau fiscal. Més dinamisme empresarial i menys economia submergida. “Ningú paga més impostos per voluntat pròpia”, va ironitzar el responsable de les finances espanyoles per intentar evidenciar que l’inici de la recuperació és una realitat inqüestionable.

De fet, aquest és el discurs que el govern espanyol prova de situar a l’opinió pública des del debat de política general: que la recessió ha quedat enrere i que Espanya ha superat el cap d’Hornos, en paraules del president Mariano Rajoy. “Sóc el primer a admirar-me’n”, va dir Montoro, per qui el PP està repetint el redreçament de l’economia que ja va protagonitzar, a partir del 1996, José María Aznar. Els indicadors de què va presumir demostrarien una “base molt sòlida” per al creixement i una bona pista d’aterratge per a una reforma fiscal “ambiciosa”.

Debat sobre el dèficit

En aquesta descripció va situar-hi l’obertura als mercats financers, la contenció salarial, les retallades de les comunitats autònomes i el desendeutament d’empreses i famílies. Tot plegat en un context d’absència d’inflació que per a Hisenda té més avantatges que inconvenients. Des d’aquest punt de vista, Espanya ja hauria guanyat la credibilitat a la UE, més enllà de si acaba complint l’objectiu de dèficit acordat amb els socis comunitaris. La batalla està guanyada, insinuava Montoro, relaxant una mica la rigidesa pressupostària que defensa el seu partit. De fet, l’oposició sospita que ha maquillat la xifra de l’any passat i que, en realitat, no complirà. Ahir Montoro va restar-hi importància i va assegurar que, amb la revisió del PIB al mes de setembre, es guanyarà una dècima i mitja. Brussel·les creu que Espanya va tancar amb un 6,7%, dues dècimes més del que s’havia acordat.

Amb aquest punt de partida i la mirada posada a les urnes, l’executiu començarà demà la tasca de reordenar el mapa impositiu. A l’espera de conèixer la lletra petita de les recomanacions dels acadèmics, Madrid assegura que la reforma no té cap voluntat “recentralitzadora” perquè el que toca és avançar cap a una “coresponsabilitat” entre els diversos nivells de l’administració, des del govern espanyol fins als ajuntaments. No obstant, Hisenda alerta que farà una nova distribució garantint la unitat de mercat perquè no fer-ho seria anar contra el que està passant a Europa.

A partir de l’1 de gener

El propòsit de la Moncloa és elaborar les lleis corresponents durant els mesos d’abril i maig per entrar-les al Congrés de Diputats al mes de juny. Com ja va anunciar Rajoy fa unes setmanes, els canvis tributaris passaran per una rebaixa de l’IRPF que afectarà tots els contribuents, independentment del poder adquisitiu, a partir de l’1 de gener. Ara bé, el ministre va recordar que no afectarà amb la mateixa “intensitat” tots els sectors de la societat. El president espanyol ja va anunciar a la cambra baixa que els que guanyin menys de 12.000 euros a l’any no hauran de pagar aquest impost.

Brussel·les, mentrestant, intenta marcar el camí. Ahir va reiterar que la via per millorar el creixement ha de ser reduir les cotitzacions socials i apujar l’IVA. La mateixa recepta del Fons Monetari Internacional. El ministre Luis de Guindos, però, ja va descartar reformes “substancials” dels impostos indirectes.

Madrid, atrapat entre els votants i els organismes internacionals.

Més continguts de

El + vist

El + comentat