REESTRUCTURACIÓ FINANCERA

La banca accelera la neteja del totxo amb la venda del negoci de gestió immobiliària

Només el BBVA i el Sabadell es resisteixen a la moda de vendre's el seu 'banc dolent'

S'acosta el tancament de l'any i els bancs esmolen totes les eines per aconseguir la millor fotografia possible, amb tot endreçat de cara als tests de solvència del Banc Central Europeu i del Banc d'Espanya de l'any que ve. Totes les entitats financeres del mercat espanyol volen treure greix, per centrar-se de ple en el negoci bancari. Així s'explica que en els últims quatre mesos la gran banca s'hagi espolsat de sobre la gestió dels seus bancs dolents , les divisions de venda de pisos que han acumulat en tota la crisi.

Només el BBVA i el Sabadell mantenen el control sobre les seves plataformes de gestió immobiliària. El conseller delegat d'aquest últim banc, Jaume Guardiola, ja va explicar en l'última presentació de resultats que la filial Solvia havia rebut l'interès de molts compradors, però va afegir ràpidament que la gestió dels pisos per vendre era cabdal per a l'entitat. O sigui, que Solvia no està en venda, però depenent del que ofereixin els fons d'inversió, que fa mesos que han tornat al mercat espanyol per trobar gangues, la situació podria canviar, segons van explicar portaveus del sector.

CaixaBank, Santander, Bankia i Popular han seguit la moda iniciada a l'agost per CatalunyaCaixa. Va ser un camí marcat pel ministre d'Economia, Luis de Guindos -no s'ha d'oblidar que CatalunyaCaixa és propietat de l'Estat, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB)-. CatalunyaCaixa va ser la primera a vendre la seva plataforma de gestió immobiliària, el 7 d'agost, i Bankia va ser la segona, ja al setembre. Un clar missatge al conjunt del sector. El que no queda clar a hores d'ara és quina relació tindran els fons d'inversió, els nous propietaris de les plataformes, amb el banc dolent creat l'any passat. CatalunyaCaixa i Bankia tenen acords per gestionar els actius que van traspassar al Sareb.

Reducció de plantilla

La fórmula és molt semblant en tots els casos. El banc es ven la immobiliària, tot i que manté els pisos en propietat en el seu balanç. En l'operació, rep un triple benefici: aconsegueix ingressos, que en el conjunt de les cinc operacions que s'han produït sumen 1.788 milions d'euros; redueix plantilla, que normalment es traspassa al nou accionista, i accelera la venda dels pisos i els actius immobiliaris, que tanta nosa fan.

I com a objectiu final, les entitats generen capital, una autèntica obsessió per al Banc d'Espanya, a instàncies de les empentes que rep del BCE. Els controls cada vegada són més severs, tenint en compte que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va anunciar divendres que l'entitat reguladora espanyola afegirà a partir de l'any que ve com a mínim un test d'estrès anual per comprovar la salut financera del sector. Els mateixos portaveus del sector van argumentar que el Sabadell no té pressa per vendre Solvia perquè ja va reforçar el capital amb l'ampliació que va fer al setembre. La resta d'entitats no han fet operacions d'aquesta mena i han hagut de seguir provisionant per la morositat creixent i els refinançaments de crèdits, que el ministeri d'Economia ha xifrat que tindrà un cost de 5.000 milions. Sort n'hi ha hagut que Brussel·les hagi acceptat mantenir al capital dels bancs fins a 30.000 milions en actius fiscals.

CatalunyaCaixa va encetar la moda venent la divisió immobiliària als fons Kennedy Wilson i Värde Partners per 40 milions. L'operació, encara pendent de l'acord definitiu, suposarà el traspàs d'uns 200 empleats a la nova plataforma. Bankia va fer el mateix amb el nord-americà Cerberus, per una quantitat que pot arribar als 90 milions.

Per la seva banda, CaixaBank es va desprendre del 51% de Servihabitat per 158 milions, que va vendre al fons Texas Pacific Group. El Santander també va pactar la venda d'Altamira, l'àrea de recuperació de crèdits i gestió immobiliària, al nord-americà Apollo, un fons que ja fa temps queha mostrat molt d'interès pel mercat espanyol -al setembre va comprar per 60 milions EVO Bank, la filial de NovaGalicia fora de la comunitat gallega-. Tot i que no ha transcendit el preu, hi ha consens en el sector que el banc d'Emilio Botín rebrà gairebé 700 milions. L'última entitat a apuntar-se a la festa ha estat el Popular, que fa just una setmana va anunciar que arribava a un acord amb els mateixos compradors de la gestora de CatalunyaCaixa per vendre la plataforma Aliseda per uns 800 milions.

Les tres operacions més rellevants del sector

Värde Partners i Kennedy Wilson van acordar fa poc la compra d'Aliseda, la societat gestora d'habitatges del Banco Popular, que fonts del sector consideren que ingressarà 800 milions. Aquests dos fons ja es van quedar a l'agost amb la plataforma de CatalunyaCaixa, per uns 40 milions.

El Banco Santander va traspassar Altamira al fons dels Estats Units Apollo la gestió de 20.643 milions d'euros, la majoria en actius immobiliaris, dels quals 8.545 milions corresponen a crèdits dubtosos. Sense confirmar el valor de l'operació, Apollo hauria pagat 700 milions.

CaixaBank ha sigut l'única entitat financera espanyola que ha mantingut una participació en el capital de la gestora venuda. Fa dos mesos es va desprendre del 51% de Servihabitat per 189 milions d'euros. El fons Texan Pacific Group dirigirà la plataforma durant els pròxims 10 anys.

Més continguts de