La reforma elèctrica amenaça la indústria de les renovables

BarcelonaDimarts passat la comissió d'indústria del Congrés va donar llum verda a la reforma elèctrica, que el ple del Congrés havia aprovat el 31 d'octubre. La reforma té tota l'oposició en contra perquè suposa un cop molt dur a les energies renovables, i pot ser mortal per a la indústria. Si, com preveu tot el sector, no es fan noves instal·lacions eòliques o solars en els pròxims anys, molts fabricants de molins, plaques solars i productes per als parcs d'energies renovables poden veure's obligats a tancar.

La reforma elimina el sistema de primes a les renovables i estableix una remuneració fixa: una rendibilitat de la inversió del 7,5%. La nova remuneració tindrà caràcter retroactiu, de manera que si una planta productora d'energia que fa molts anys que funciona ja ha superat aquest llindar, no tindrà més beneficis. Aquest canvi qüestiona la viabilitat de les plantes d'energia renovables i fa molt difícil que es construeixin noves instal·lacions. "A principis d'any estàvem en una situació de supressió temporal de primes. Ara és pitjor. La reforma estableix una retribució fixa però no explica com es faran els números. No és només que no surtin els números, és que ni sabem com fer-los", explica Miquel Cabré, director general d'EolicCat, l'associació que aplega les empreses d'energia eòlica de Catalunya. El 7,5% s'ha fixat tenint en compte l'interès del bo espanyol a deu anys més 300 punts bàsics -"Però a nosaltres la prima de risc ens és igual", critica Cabré-, però no s'ha explicat com es calcularà. Per decidir-ho, el govern espanyol ha encarregat dos informes a dues consultores, que ja ha rebut però que el sector encara no coneix.

"Malauradament, encara no sabem com es calcularan les retribucions. Segons com es calculin podrem continuar, però segons com poden suposar la ruïna", assegura Jaume Margarit, director de l'Agència de Productors d'Energies Renovables espanyola (APPA). "Els promotors ja estan poc preocupats pel futur, la preocupació és si podran continuar explotant les plantes que ja tenen i rendibilitzar les inversions", afegeix. La diputada d'ICV al Congrés Laia Ortiz explica que la reforma "farà que moltes instal·lacions no puguin sobreviure, perquè estaven endeutades": la remuneració no serà suficient per tornar els deutes i ser rendibles.

La reforma també crea inseguretat jurídica, ja que canvia les regles del joc a mig partit. A més, "cada sis anys poden canviar el sistema retributiu, i això allunya les inversions", lamenta Miquel Cabré. "Amb un sistema regulatori que no és estable, no hi haurà inversors", coincideix Jordi Andreu, professor de la UB.

Ni construcció ni R+D

Tan important com que puguin tancar plantes de producció d'energia és el fet que no es preveu que, en els pròxims anys, se'n facin de noves, per l'efecte que tindrà en la indústria de renovables.

La indústria acostuma a estar a prop dels parcs eòlics i solars perquè les peces són grans i difícils de transportar. "Espanya i Catalunya han generat tecnologia i empreses especialitzades en la gestió i manteniment de parcs. Els que poden sortir a l'exterior estan exportant, però els productors de molins és difícil que exportin perquè tenen poc valor afegit", explica Margarit, que afegeix que la caiguda de la indústria pot arrossegar la investigació: "Si no tens negoci a Espanya, per què hi has de mantenir l'R+D?" "Tenim una gran tecnologia i la reforma afectarà tant la construcció com l'R+D. És molt difícil exportar, pels volums. I hi ha molta indústria fotovoltaica petita que ho tindrà difícil per sobreviure", lamenta Pere Palacín, director general d'Energia de la Generalitat.

De fet, el deteriorament de la indústria ja ha començat. "El 2009, quan hi va haver l'anterior canvi amb les primes, van començar a tancar algunes empreses. Ara es destruirà més teixit empresarial. Alstom ja està en procés de tancament de dues fàbriques, a Galícia i a Castella i Lleó", explica Miquel Cabré. "En els últims anys s'han destruït 30.000 llocs de treball en el sector" a Espanya, alerta Laia Ortiz. Segons les dades de l'APPA, el 2011 el sector de les renovables representava més de 118.000 llocs de treball a l'Estat, entre directes i indirectes, però aquesta xifra està baixant. També cau el seu pes al PIB, que el 2011 era de 10.244 milions, segons les últimes dades disponibles.

Reforma "econòmica"

El govern espanyol ha fet la reforma elèctrica per reduir el dèficit de tarifa, que, sumant els 4.300 milions d'aquest any, arribarà als 30.000 milions acumulats. "La reforma és econòmica, no elèctrica", lamenta Pere Palacín. Hi ha un consens al voltant d'aquesta opinió: només s'ha centrat en l'aspecte econòmic i no s'ha pensat la política energètica del futur. "Tot s'ha orientat a eliminar el dèficit de tarifa sense haver fet un diagnòstic correcte de per què s'ha generat el dèficit. I com que el diagnòstic és equivocat, no s'aconseguirà l'objectiu. El diagnòstic és que el dèficit és culpa de les renovables, i no és així. El dèficit s'explica sobretot pels beneficis avançats a les hidroelèctriques", explica Jaume Margarit. "Han comprat el diagnòstic del lobi de les grans elèctriques", afegeix Laia Ortiz.

La reforma no només no agrada al sector de les renovables. Tampoc agrada a moltes comunitats autònomes, fins i tot del PP, perquè tenen molta presència de renovables i perquè la llei envaeix competències. Múrcia, Extremadura i Galícia, totes en mans del PP, han presentat recursos d'inconstitucionalitat o, com Catalunya, estudien fer-ho. Ara la llei és al Senat, s'ha de desenvolupar i Europa la mira amb lupa. El procés serà llarg.

_______________________________________________

OPINIONS CONTRAPOSADES DELS EXPERTS

S'ha de continuar apostant per les renovables?

Marcel Coderch, a favor:a favor:

Errors de planificació, errors de mercat

Fins a la liberalització del mercat elèctric del 1997, l'Estat feia una previsió a cinc o deu anys vista de l'augment del consum i aprovava els projectes d'inversió de les elèctriques per cobrir aquesta demanda esperada. L'Estat garantia via tarifes els retorns d'aquestes inversions. D'aquesta manera es van construir les nuclears. Quan la recessió del 1979 va retallar els consums, es van aturar les construccions i l'Estat es va fer càrrec de les inversions fallides.

L'any 1997 es va eliminar la planificació i les elèctriques van fer grans inversions en cicles combinats, que, juntament amb la promoció de les energies renovables, han generat un gran excés de capacitat. Ara, com més generen les renovables, més diners deixen de guanyar les elèctriques convencionals, i d'aquí la guerra contra les renovables.

En vista dels costos de tot plegat, ens sortia més a compte planificar.

-------------------------------------------

Ramon Alfonso, en contra

Cap a una racionalització dels costos

El pla de Foment de les renovables del 2000 tenia com a objectiu -més que assolit- que el 2010 el 30% de l'electricitat fos renovable. Les subvencions feien atractius aquests projectes, però la crisi internacional, més greu en el cas d'Espanya, ha fet que es revisi tot, i el govern del PP ha posat en qüestió la gestió del cost econòmic del projecte de renovables. L'actual reforma persegueix acabar amb el dèficit de tarifa i el deute de 26.026 milions d'euros acumulat des de la reforma del 2000. El deute es va originar pel creixement desmesurat a partir del 2005 de les primes a les renovables, que de 400 megawatts de potència previstos van passar a 4.000. Aquest descontrol ha dut al fet que hi hagi una potència instal·lada de 120.000 MW i només se n'utilitzi la tercera part. Des d'un punt de vista econòmic és més que raonable una racionalització de la capacitat productiva i de la gestió del cost.