El preu de la ceguesa

Els testimonis del consell de CatalunyaCaixa que es reprodueixen en aquesta mateixa pàgina són un retrat perfecte del desgavell que hi havia a la majoria de les caixes catalanes. En teoria, el Banc d'Espanya verificava que els consellers tenien experiència en finances però, a l'hora de la veritat, tot era molt amateur. I, per tant, fàcilment manipulable. El 2010, els principals gestors per força havien de conèixer l'existència del gran forat que s'havia gestat durant la bombolla immobiliària. Tot i així, alguns dels consellers tenien la convicció que Espanya i el sector financer ja estaven sortint de la crisi.

No devia ajudar-hi gens la ceguesa de Zapatero, que presumia de sistema financer i de brots verds, mentre el Banc d'Espanya empenyia les entitats a fusionar-se creient que així solucionarien els problemes. En realitat, tots plegats van fer el forat més gros mentre la Generalitat s'inhibia de la seva tasca supervisora. En política i economia la ceguesa és un error letal. Sovint sembla que Rajoy no hagi après la lliçó.