Ara Premium 09/05/2015

Entre els recels i la necessitat de sumar: la fragilitat dels pactes municipals

A municipis com Rubí, Castelldefels o Reus, les coalicions teixides el 2011 s'han acabat descomponent, mentre que a Santa Coloma de Gramenet i Vilafranca del Penedès les aliances han resistit malgrat les tensions a escala nacional

Núria Orriols
5 min
Manuel Reyes, alcalde de Castelldefels, i Ana Maria Pérez (CiU) van segellar el pacte per governar la ciutat / ACN

BarcelonaEls partits tenen ara els ulls posats a la campanya del 24 de maig, però la veritable prova de foc seran els pactes postelectorals per poder formar governs al consistori. Andalusia és l'avantsala del que pot passar a molts consistoris: fragmentació, majories poc sòlides i interessos creuats. En un escenari de volatilitat electoral i alta indecisió –l'últim CIS assenyalava que a Barcelona gairebé la meitat dels votants no sabien què votarien– és especialment rellevant la política de pactes que cada formació política es voldrà marcar després dels comicis. La pressió serà molt alta a les grans ciutats, on partits com ERC, el PSC o la CUP poden ser decisius per facilitar majories de govern.

La cultura de pacte en les eleccions municipals és una realitat. Fora del focus mediàtic i lluny del relat que exhibeixen les formacions polítiques a escala nacional, les agrupacions locals dels partits acaben pactant amb qui volen o poden, ja sigui en coherència o no amb les directrius de la direcció a Barcelona. El mateix Oriol Junqueras governa gràcies a una recepta exòtica que a la gran política només s'ha reproduït a Europa, amb Ramon Tremosa i Raül Romeva de companys de viatge: a Sant Vicenç dels Horts governa una coalició entre ERC, CiU i ICV-EUiA. Però el líder d'ERC no és l'únic que protagonitza grans pactes. En aquesta legislatura, moltes de les grans ciutats catalanes han gaudit (o patit) d'un govern a dues o tres bandes.

Rubí

Aquesta ciutat vallesana era, fins fa poc, un dels reductes que recordaven la bona sintonia que republicans i socialistes havien protagonitzat en l'època del tripartit, quan la seva aliança els va permetre desbancar Jordi Pujol del tron de la Generalitat després de 23 anys. Carme Garcia, alcaldessa de Rubí durant dues legislatures, ha pogut comandar l'Ajuntament gràcies al suport dels republicans. L'aliança, però, no ha resistit la sotragada provocada pel procés sobiranista a les files socialistes. L'allunyament del PSC respecte al bloc sobiranista va acabar fent insostenible la companyia d'ERC al consistori.

L'abril de l'any passat els republicans van trencar el pacte de govern amb Carme Garcia per la situació de paràlisi del consistori i per la crisi interna dels socialistes rubinencs. L'enfrontament entre les faccions del PSC, reproduïdes a escala nacional, va afectar, segons els republicans, la gestió del consistori. Ara bé, el trencament també tenia una dimensió nacional. ERC i PSC han passat de ser socis a enfrontar-se pel mateix espai electoral. Oriol Junqueras ha posat el focus a intentar ocupar l'espai de centreesquerra, una estratègia que passa necessàriament per absorbir part del tradicional electorat del PSC i marcar distàncies amb el partit de Miquel Iceta.

Castelldefels

És un dels tresors del partit d'Alícia Sánchez-Camacho, després de la joia de la corona: Badalona. L'alcalde, Manuel Reyes, és qui porta les regnes a Castelldefels, però no ho ha fet sol en aquesta legislatura. Després de la diada de l'Onze de Setembre del 2011, la presidenta del PP de Catalunya va anunciar un pacte entre el seu partit i CiU per governar el municipi, juntament amb l'Associació de Veïns i Veïnes Independents de Castelldefels (AVVIC). Més tard, va arribar el pacte per governar la Diputació de Barcelona.

Tot va rodar mentre CiU no es va decantar cap a l'independentisme. De fet, Castelldefels no s'allunyava de la tònica que estava seguint la federació en els dos primers anys del govern d'Artur Mas. El famós pacte del Neri entre Camacho i CiU va marcar la primera part de la legislatura. Ara bé, a partir del 2012, amb l'acostament de CiU als republicans, mantenir un pacte amb els populars en una ciutat mitjana com Castelldefels feia grinyolar l'estratègia dels nacionalistes. De fet, el mateix 'pacte per la llibertat' signat amb Oriol Junqueras reclamava una revisió generalitzada dels pactes que tenia CiU amb el PP a tot el territori.

Tant és així que a finals del 2013 CDC va decidir sortir unilateralment del govern local de Castelldefels. La dimensió de la crisi va ser important, en el si de l'Ajuntament però també a la federació nacionalista. Els convergents ho van decidir en assemblea, sense consultar-ho als seus socis d'Unió ni comunicar-ho prèviament a Reyes, que se'n va assabentar per la premsa, va dir. Convergència va justificar la decisió per motius locals però van admetre també que en la decisió hi havia pesat el distanciament de PP i CiU pel procés sobiranista. Amb tot, Reyes ha aconseguit mantenir l'alcaldia gràcies al suport d'un trànsfuga de CDC que no va seguir les directius de la direcció (el van expulsar del partit) juntament amb el regidor d'Unió.

Reus

El dia 9 de novembre del 2014 només quedava un pacte al territori entre CiU i PP. Mentre el president Artur Mas desafiava l'Estat tirant endavant el procés participatiu sobre la independència, malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, dormia amb l'"enemic": governava la ciutat gràcies a un pacte amb els populars.

Les contradiccions no van poder anar més enllà. Una desena de dies després del 9-N, Pellicer, també diputat al Parlament, anunciava el trencament del pacte de govern. "El PP ha traspassat les fronteres del menyspreu amb mesures i actituds inacceptables", va dir davant el posicionament d'aquest partit en la relació entre Catalunya i Espanya.

L'Hospitalet de Llobregat

A l'històric bastió del PSC l'alcaldessa socialista Núria Marín hi ha governat amb ICV-EUiA des del 2011, quan va perdre la majoria absoluta. En un PSC en hores baixes, el dubte és ara qui serà el nou soci de govern de la socialista si perden els 13 regidors actuals. El més probable és que hagi de tornar a recórrer als pactes.

Aquesta coalició, però, tampoc ha estat absent de polèmica. Arran de la imputació de l'alcaldessa en el cas dels sobresous de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), EUiA va sortir del govern, de manera que va deixar Marín en una posició dèbil per acabar la legislatura. El dubte és ara qui serà la parella de ball de Marín la pròxima legislatura.

Santa Coloma de Gramenet

La jove socialista que va sonar com a substituta de Pere Navarro, Núria Parlon, governa a tres bandes a Santa Coloma de Farners. Pilota la ciutat amb un tripartit format per PSC, CiU i ICV, que ha aconseguit girar full pel que fa al cas Pretòria, que va fulminar l'exalcalde Bartomeu Muñoz.

Els engranatges del pacte han aguantat malgrat els residus de la trama urbanística que va afectar Santa Coloma. Ara bé, el 24-M la multiplicitat de candidatures i el desgast socialista fan pensar en una fragmentació més gran.

Vilafranca del Penedès

En alguns indrets, la sociovergència es manté viva. L'any 2013, CiU i PSC van sorprendre amb un pacte per governar l'Ajuntament: l'alcalde convergent Pere Regull seguia al capdavant del consistori i el socialista Francisco Romero passava a ser nou tinent d'alcalde. L'escenificació va ser paradoxal, ja que Romero havia estat alcalde de Vilafranca fins a l'any 2009 i va perdre l'alcaldia arran d'una moció de censura del grup municipal de CiU.

El pacte es va produir davant la impossibilitat d'aprovar els pressupostos de l'any 2013. La solució va ser l'entrada del PSC al govern, amb l'adjudicació de tres tinences d'alcaldia. D'aquesta manera, Regull s'assegurava una majoria àmplia al consistori, ja que CiU i PSC sumaven 15 regidors, en un consistori format per 21. El pacte s'ha allargat tota la legislatura i, fins i tot, Regull ha obert la porta a "allargar-lo" en el temps. Ara bé, l'escenari electoral ho condiciona tot.

Vilafranca del Penedès no és la única ciutat gran on socialistes i convergents són companys de viatge: la sociovergència continua viva a Ripollet, Montcada i Castellbisbal. Amb més o menys tranquil·litat. Ripollet és un exemple de mandat plàcid i sòlid, malgrat les incerteses que s'auguren després d'aquest 24-M a l'alcalde Juan Parralejo per reeditar un pacte similar que li permeti revalidar l'alcaldia. L'extrem oposat és Montcada i Reixac, on a finals de març van fer-se públics els set anys d'inhabilitació de l'alcaldessa, Maria Elena Pérez. Ara Carmen Porro, actual alcaldessa, se les haurà d'empescar per mantenir l'alcaldia.

stats