Quan una església es converteix en centre termal
El futur de l'arquitectura és el reciclatge d'edificis
CopenhaguenUn antic estable de cavalls és avui un prestigiós centre cultural a Copenhaguen. I una església amb pocs feligresos acaba convertida en un centre termal spa . Dinamarca bull renovant edificis vells, per dos grans impulsos: la sostenibilitat, que els danesos adoren, i la crisi econòmica, a la qual planten cara.
Dijous a la nit l'edifici Ryesgade, destinat a habitatges, va ser el flamant guanyador de la primera edició danesa dels premis Renover (www.renover.dk), a la qual es presentaven set construccions reciclades i construïdes durant els últims cinc anys. Curiosament, el premi es va organitzar a l'antic estable de cavalls, l'actual Mogens Dahl Koncertsal, preparat per acollir tots els actes culturals que se sol·licitin.
Tan sols un antic abeurador a la porta recorda el seu antic ús, perquè les parets blanques, funcionals, amb altaveus gegants del mateix color, i les obertures al sostre i a les parets -per buscar la llum del dia- li han renovat la cara del tot.
Lluminositat i estalvi energètic
"Els edificis generen el 40% de despesa energètica de Dinamarca; amb la rehabilitació ens proposem abaixar-la", explica Natalie Mossin, presidenta de l'Associació Danesa d'Arquitectes. Però... com ho fan? "Les finestres sempre tenen doble fulla de vidre, perquè antigament les cases en tenien només una, i, consegüentment, hi havia una pèrdua d'energia". Els danesos s'havien acostumat a viure allunyats de les finestres. Ara, amb la doble fulla, les taules i les cadires hi són a prop per aprofitar al màxim la llum.
Les finestres són pertot, inclosos els sostres, perquè així es poden encendre els llums de casa més tard. "La sostenibilitat que defensem no és només per cuidar el medi ambient, que també, sinó sobretot per cuidar la salut de les persones, perquè un habitatge amb millors condicions, sobretot amb més llum del dia, dóna una vida millor a les persones", continua explicant Natalie Mossin.
La calefacció dels habitatges antics acostumava a ser amb xemeneies, en les quals s'acabaven cremant recipients no adequats, com ara tetrabrics. "Hi ha la consciència clara que cal buscar energies netes per generar calefacció, que passa per l'ús de plaques solars a les teulades". Justament els habitatges de l'edifici Ryesgade, el guanyador de la primera edició danesa Renover, complia tots aquests requisits. L'aigua calenta de les dutxes i de les aixetes de tota la casa es genera amb les enormes plaques solars situades a la teulada de la construcció. I és possible en un país en què el sol no brilla amb tanta freqüència ni amb tanta força com a Catalunya.
Tot plegat és un canvi mental, perquè Dinamarca també va passar per la idea de construir habitatges nous de trinca, però ara ja no és així. "És una necessitat vital perquè no hi ha cap més opció i, a més, hi ha el concepte afegit de consolidar el que ja està construït", afirma l'arquitecte català Jordi Sanahuja, de l'estudi danès Leif Jorgensen (leifjorgensen.com), que acaba d'instal·lar-se a treballar a Copenhaguen. De fet, als països del nord d'Europa "en general hi ha hagut un equilibri entre la rehabilitació d'edificis i la construcció de nous, mentre que a Espanya la balança es va decantar cap als de nova planta", continua Sanahuja.
L'economia és un altre motiu cabdal que ha portat a l'efervescència danesa de reciclar edificis públics i, sobretot, privats. "Si tens la mateixa qualitat a un preu molt més barat", esclar que és un avantatge, diu la presidenta de l'Associació Danesa d'Arquitectes. Perquè la pregunta clau és: quant costa un habitatge antic, reciclat i sostenible (amb finestres de doble fulla, amb obertures als sostres, amb plaques solars per generar calefacció)? "Un pis d'uns 150 metres quadrats, a prop del centre de Copenhaguen, costa 500.000 d'euros", diu Niels Anker Jorgensen, de la immobiliària EMCON, que fa la reconversió immediata de la moneda danesa, la corona, als euros.
Per a un arquitecte, renovar un edifici vell és com agafar un esquelet i omplir-lo amb un cos nou, diu Lars Thiis AArhus. És a dir, és una oportunitat única per entendre com era l'edifici abans i com ha de ser ara, per donar-li una nova vida. "I la feina no ens faltarà perquè més del 50% de construccions de Dinamarca són edificis vells que reclamen una reconversió, necessària perquè la gent tingui un habitatge i per a altres usos socials".
