El primer assalt va ser un partit menor, gairebé intranscendent si no fos perquè la Lliga ha quedat definitivament sentenciada. Tercer any de Guardiola i la tercera Lliga ja és al sac, un fet històric. Però el que havia de ser un xoc estrastofèric es va quedar simplement en una mena de paròdia dels dos equips. El Barça, amb una possessió escandalosa però amb molt poques ganes de crear perill. I el Madrid, un equip tan petit que a estones semblava que estigués lluitant pel descens. La sensació és que el Barça va jugar amb el fre de mà posat, es va limitar simplement a fer un rondo sense perill al mig del camp. Per guanyar la Lliga no calia més. I no va fer res més enllà del que era necessari.
Va ser sens dubte el Barça més especulatiu que hem vist últimament, i també el més lent, segurament perquè amb la Lliga guanyada tothom es va posar a pensar en els següents tres partits. Només així s'explica el ritme fatigós del partit, impropi d'un Madrid-Barça, i és que els dos equips es van adonar ràpidament que es tractava d'un tràmit. El millor del Barça va ser un Piqué immens, incorporat al mig del camp i tapant els problemes que sorgien al darrere. Però quan el millor de l'equip és Piqué vol dir que ahir vam tenir la versió més discreta del Barça. Al davant hi havia un Mourinho que va sortir a fer l'únic partit que sap. El portuguès és un entrenador que només sap jugar un partit, que és el que va fer amb l'Inter a les semifinals de la Champions de l'any passat. El Madrid és un equip trist, que només es pot agafar al catenaccio desesperat de Mou, que mai ha cregut que el futbol pugui ser divertit, i el Bernabéu comença a descobrir que el seu és insuportable. Cal dir que el Barça va deixar també alguns interrogants a la davantera, com si hagués arribat fosa al punt culminant de la temporada. Villa, malgrat el penal, sembla perdut en una batalla contra la seva sequera, i Pedro està en el seu pitjor moment de la temporada.
El resultat va ser un partit a mitges, amb els dos equips guardant-se benzina. Tant el Barça com el Madrid havien decidit que el d'ahir era el menys important de tots quatre. La bona notícia és que al Madrid ja només li queda una carta, i que no sembla suficient per evitar que el Barça s'endugui els següents assalts. Això sí, el partit d'ahir l'oblidarem ràpidament. El millor està per venir.
