El ‘Financial Times’ passa a mans japoneses a canvi de 1.200 milions d’euros
El grup Nikkei s’imposa a l’alemany Axel Springer i compra l’influent rotatiu econòmic londinenc
BarcelonaEl gran diari econòmic europeu tindrà a partir d’ara capital japonès. El grup britànic Pearson va arribar ahir a un acord amb el nipó Nikkei per vendre-li el Financial Times a canvi de 844 milions de lliures, és a dir, uns 1.200 milions d’euros. L’acord inclou l’edició impresa i la digital del rotatiu, a més d’altres publicacions editades pel grup Financial Times, però deixa fora la seu central del diari a Londres i el 50% de l’accionariat del setmanari The Economist, de què era titular la publicació.
El nou propietari de la capçalera es presenta com “el grup mediàtic independent més gran de l’Àsia” i té com a vaixell insígnia el diari econòmic Nikkei, un dels de més tirada del Japó -i del món-, amb més de tres milions d’exemplars diaris. El grup edita també altres publicacions especialitzades en temes econòmics i financers, i produeix un programa de televisió centrat en la mateixa matèria. “Estic extremadament orgullós de formar un equip amb el Financial Times, una de les organitzacions periodístiques més prestigioses del món”, va assenyalar ahir a la tarda Tsuneo Kita, president i conseller delegat de Nikkei, en declaracions recollides pel diari britànic. “El nostre compromís d’oferir periodisme d’alta qualitat sobre economia i altres àmbits, mantenint la imparcialitat, és molt pròxim al del Financial Times. Compartim els mateixos valors periodístics. Junts ens esforçarem per contribuir al desenvolupament de l’economia global”, va afegir.
Per la seva banda, el president de Pearson, John Fallon, va elogiar la “llarga i distingida trajectòria” de Nikkei pel que fa a la “imparcialitat i fiabilitat” del seu periodisme i el seu “punt de vista global”, per la qual cosa considera que el diari “continuarà prosperant” en aquesta nova etapa. Després d’afirmar que el grup que presideix ha sigut “un orgullós propietari” del Financial Times durant els últims 58 anys, Fallon va afegir: “Hem arribat a un punt d’inflexió en el món dels mitjans, provocat pel creixement explosiu dels dispositius mòbils i les xarxes socials. En aquest nou entorn, la millor manera d’assegurar l’èxit periodístic i comercial del Financial Times és que formi part d’una empresa global de periodisme digital”. Pearson, propietari del 47% de l’editorial Penguin Random House, té intenció de centrar-se ara exclusivament en els seus negocis en l’àmbit educatiu.
Fa dos anys Fallon havia definit el diari com “una part valuosa i valorada” del grup Pearson, i la seva antecessora, Marjorie Scardino, havia arribat a assegurar que el rotatiu només es vendria “per sobre del seu cadàver”. Ahir al matí, però, el Financial Times ja admetia contactes per traspassar-lo, i a primera hora de la tarda, poca estona abans que s’anunciés l’acord amb Nikkei, la mateixa web del diari parlava de “negociacions avançades” amb el grup alemany Axel Springer, propietari de capçaleres com Bild i Die Welt, que finalment no van arribar a bon port.
127 anys d’història
El Financial Times es va publicar per primera vegada a Londres el 9 de gener del 1888 de la mà de James Sheridan i Horatio Bottomley. En el seu primer exemplar, de només quatre pàgines, el rotatiu es definia com “l’amic del financer honest i el broker respectable”. Per distingir-se del Financial News, el seu principal competidor -amb qui s’acabaria fusionant-, el diari va canviar el 1893 les pàgines blanques per les de color salmó, una característique que no ha variat des d’aleshores i que s’ha convertit en un tret distintiu de la premsa econòmica. De mica en mica el rotatiu es va sembrar un sobrenom, especialment entre la comunitat financera, pel qual encara se’l reconeix: La Veu de la City, en referència al districte financer de la capital britànica.
El 1957 el diari va ser adquirit pel grup Pearson, responsable de la seva expansió internacional, que va començar amb una primera impressió des de Frankfurt i va desembocar en cinc edicions internacionals. Amb tot, l’empresa les va reduir el 2013 a una única edició global -a banda de la britànica- com a part de l’estratègia per potenciar el seu vessant digital.
El primer pas del Financial Times en el món virtual havia tingut lloc el 1995, quan va posar en marxa el portal FT.com, i el 2002 va ser un dels primers mitjans a incorporar un mur de pagament al seu portal web, que ha mantingut fins avui, amb èxit: actualment els ingressos per subscripció superen els de la publicitat al paper. A més, a finals del 2014 tenia 720.000 subscriptors, dels quals un 70% ho són en format electrònic. Tot plegat ha permès que el 46% dels ingressos totals de la capçalera provinguin de la seva oferta virtual, el percentatge més alt de la premsa britànica. El caràcter global del diari també l’ha ajudat a l’hora de potenciar els seus continguts digitals: la majoria dels seus subscriptors són de fora del Regne Unit, i més de 137.000 provenen dels Estats Units, una xifra que supera la dels clients britànics. Ja el 1998, un any després d’arribar als EUA, va convertir-se en el primer diari amb seu al Regne Unit que venia més exemplars internacionals que britànics.
Entre els continguts del mitjà hi ha espais que s’han convertit en un referent sobre informació financera, com la columna Lex, una publicació diària amb anàlisis i opinions sobre economia d’àmbit mundial. Actualment, el rotatiu té prop de 600 treballadors a la redacció, que suposen un terç del total de la plantilla. El diari ha tingut beneficis durant l’última dècada, malgrat que en els últims anys ha aplicat una política dura de reducció de despeses.
