L’oportunista comparació entre Catalunya i Crimea
El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va traspassar ahir els límits del que és acceptable en el debat sobre el procés sobiranista català en afirmar que el paral·lelisme amb la situació que es viu a Crimea és “absolut”. Caldria recordar-li que fins i tot el New York Times ha afirmat que els casos d’Escòcia, Catalunya i el Quebec no tenen res a veure amb el de Crimea, una província ucraïnesa que està controlada de facto per l’exèrcit rus i en la qual la població, majoritàriament russòfona, ha votat a favor de demanar l’annexió a la “mare pàtria”.
Ni la història d’aquesta regió, ni les circumstàncies en què s’ha produït el referèndum, permeten fer cap tipus de paral·lelisme creïble i raonable. Crimea és una regió originàriament poblada per tàtars que, després de la Segona Guerra Mundial, van ser deportats massivament per Stalin sota l’acusació d’haver ajudat l’invasor nazi. Posteriorment va ser repoblada per russos, que actualment són majoria. De fet, va pertànyer a la República Socialista Soviètica de Rússia fins al 1954, any en què Nikita Khrusxov va decidir incorporar-la a la veïna República Soviètica d’Ucraïna. I s’hi va quedar quan aquesta República va proclamar la seva independència, el 1991. Tot i això, Rússia hi manté una forta presència militar, ja que la ciutat de Sebastopol és la base de la seva flota del mar Negre.
Per tant, no hi ha una situació d’irredemptisme nacional, sinó la ingerència d’un estat en un altre, una intervenció militar que suposa una violació dels tractats internacionals i una coacció claríssima a les minories tàtara i ucraïnesa que s’oposen a l’annexió a Rússia. No és, per tant, un referèndum de secessió sinó d’annexió el que avui mateix podria ser beneït per la Duma russa.
El referèndum ha estat rebutjat per la comunitat internacional no pas perquè sigui un referèndum sinó per les condicions en què s’ha celebrat. Voler inferir d’aquest rebuig una analogia amb el cas català és d’una absoluta mala fe i ignorància. Catalunya no vol annexionar-se a ningú sinó decidir el seu futur de manera pacífica i democràtica, i sense imposicions de cap altre estat.
