El 4G es va obrint camí per mirar de ser hegemònic fins a l’any 2020, que és quan es calcula que es podrà posar en marxar el seu relleu, el 5G, deu vegades més potent. Mentre això no arriba, aquesta és una guia d’urgència d’aquesta quarta generació.
Què és la 4G?
Són les sigles de quarta generació de telefonia mòbil, les xarxes que les operadores estan desplegant de manera preferent en els països desenvolupats. La seva denominació tècnica és LTE (long term evolution ) i fan servir la mateixa tecnologia IP que internet. Actualment, el 5% de les línies de mòbil del món són 4G. Abans havíem tingut: la primera generació, de tipus analògic com les ràdios convencionals; la segona (2G), que va digitalitzar les comunicacions de veu i va introduir els missatges SMS i les connexions a internet amb el mòbil; i la tercera (3G), que va incrementar la velocitat de les citades connexions i va fer possible mantenir-les de manera simultània amb les converses de veu. En cadascuna de les generacions han aparegut variants que aporten millores del rendiment, com es veu en el quadre adjunt.
Les trucades sonen millor?
Les xarxes LTE són les primeres en què la veu es pot transmetre amb la mateixa tecnologia IP que les dades. Tanmateix, aquesta modalitat -anomenada VoLTE- no està sempre disponible, i en la majoria dels casos la veu encara viatja en paral·lel per la xarxa 3G. La VoLTE sí que aporta una gran millora en el temps d’establiment de trucada. En les seves proves de VoLTE a l’Estat, Vodafone està adoptant també el sistema de Veu HD, que proporciona unes converses més intel·ligibles i amb menys soroll de fons: la diferència amb una trucada convencional és com la que hi ha entre escoltar la ràdio en AM o fer-ho en FM. Tot i això, la Veu HD no és exclusiva de la 4G: Orange l’ofereix fa anys en la seva xarxa 3G de Barcelona.
És més ràpida la 4G?
En condicions òptimes de recepció i d’ocupació de la xarxa, els dispositius 4G poden descarregar dades fins a 150 megabits per segon (Mbps), més del triple que amb les variants més ràpides de 3G. Movistar i Vodafone ja oferiran aquest mes en algunes zones de Barcelona capital la modalitat LTE Avançat, que duplica la velocitat màxima fins als 300 Mbps. Els valors reals depenen de la cobertura i de la quantitat de clients connectats en cada moment, però el rendiment obtingut al mòbil es troba entre el d’una connexió fixa d’ADSL i una de fibra òptica.
Millora la cobertura d’internet mòbil?
Les operadores estan desplegant xarxes 4G -independents de les 3G- començant per les zones més poblades: capitals de província, grans ciutats i municipis turístics. Els usuaris que disposen de servei 4G tenen més bona cobertura per dos motius: com que encara són pocs, tenen la xarxa per a ells sols; i, a més, una antena 4G pot atendre entre el doble i el triple d’usuaris que una de 3G. La diferència es nota especialment en aglomeracions grans, com un partit al Camp Nou o una manifestació per l’Onze de Setembre. En canvi, el servei en interiors pot no ser igual de bo a causa de les freqüències que es fan servir actualment. A partir del gener del 2015, quan les operadores disposin de la banda de 800 MHz que deixaran lliures les emissions de TDT, les prestacions dins dels edificis milloraran.
La 4G té més aplicacions que la telefonia mòbil?
A més de millorar la qualitat, la capacitat i el rendiment de les comunicacions de veu i de dades, les xarxes 4G obren noves possibilitats en altres àmbits. Per la seva baixa latència -el temps de resposta- són molt més indicades que les 3G per connectar els sensors de l’anomenada internet de les coses, on molts dels sistemes han de funcionar en temps gairebé real. I amb la modalitat LTE Broadcast ja s’estan donant serveis de televisió al mòbil en països com Corea del Sud i Austràlia.
Quins telèfons tenen 4G?
Per gaudir de la velocitat de les xarxes 4G no n’hi ha prou tenint cobertura: també cal disposar d’un dispositiu compatible. La majoria dels models actuals de gamma alta de les grans marques ho són, tot i que encara ben pocs ofereixen la modalitat LTE Advanced, com els nous iPhone 6 i les variants específiques del Samsung Galaxy S5 i el LG G3. L’autèntic mèrit, però, és oferir compatibilitat amb 4G en un telèfon de gamma baixa. La majoria dels models disponibles per menys de 200 euros són els Android que venen les mateixes operadores per afavorir l’adopció de la 4G, com els de Vodafone o Orange fabricats en règim de marca blanca per empreses com Huawei, Coolpad, Alcatel i ZTE. Entre els mòbils 4G de marca destaca el Lumia 635 de Nokia, amb sistema operatiu Windows Phone. Fabricants de xips com MediaTek i Qualcomm ja disposen de components que permeten produir mòbils 4G genèrics que es puguin vendre al públic per menys de 100 euros. Sortiran al mercat durant els pròxims mesos.
Quan arribarà la 5G?
Entre cada generació de telecomunicacions mòbils i la següent passa una mitjana de temps d’una dècada. Per tant, l’horitzó previsible per tenir serveis 5G comercials se situa al voltant de l’any 2020. Al Mobile World Congress de febrer es va constituir el grup NGMN (New Generation Mobile Networks), que ha de definir les especificacions i les prestacions de la futura cinquena generació. Més enllà del previsible increment de velocitat de transmissió, fins ara només està clar que la 5G no serà una xarxa exclusivament mòbil, sinó que integrarà de manera transparent les funcions de les xarxes cel·lulars, altres xarxes sense fils (WiFi, Wimax) i les xarxes fixes de coure i fibra òptica, connectant-se al canal òptim en cada moment. També serà la primera tecnologia que tingui en compte des de l’inici els centenars de milers de milions de sensors que formaran l’anomenada internet de les coses. La 5G es definirà a partir de les propostes dels subministradors d’equipament i dels governs que els donen suport, ja que també té un component polític notable: per exemple, la Unió Europea ha acordat amb Corea del Sud desenvolupar conjuntament la 5G per poder competir amb Xina i els EUA.
