Toni Clapés: “M’hauria agradat fer altres coses però sempre he rebut un no”

Toni Clapés té 46 anys, però ja en fa 30 que treballa a la ràdio. Aquesta tarda (16 h - 19 h) ho celebrarà amb un especial del Versió RAC1 des del Teatre Tívoli en el qual participaran una vintena d’històrics de les ones.

¿Ets dels que somiaven dedicar-se a la ràdio des de petits?

Sí. Jo sempre he escoltat molta ràdio, sempre m’ha agradat molt.

Ara celebres que hi portes 30 anys.

Però això és casual. No és que tingui apuntat el dia que vaig començar. Va sortir a partir d’una entrevista que em van fer per a una revista, i em va venir al cap de muntar alguna cosa vinculada a la ràdio.

En què s’ha concretat?

El programa d’avui és un reflex del que jo he escoltat, no durant aquests 30 anys, sinó des d’abans de dedicar-me a la ràdio. És una excusa per recordar els que per a mi han estat referents, una manera d’agrair la feina que van fer, que em fessin disfrutar a mi i suposo que a altra gent.

Com serà el programa?

Farem un repàs ràpid a moments de la ràdio: com va néixer l’ APM?, com va aparèixer el senyor Casamajor al programa del Sardà, com es va incorporar la padrina Josefina a El terrat, com va començar La nit dels ignorants amb el Carles Cuní...

D’aquests 30 anys, 17 han sigut a les tardes. Com hi vas anar a parar?

Jo era a la SER, fent una secció d’humor a La ventana, amb el Xavier Sardà, i se’m va fer la proposta de fer un programa d’una hora a Catalunya Ràdio, de 6 a 7. Ho vaig acceptar i vaig començar a fer el Versió. Al cap de dos anys el Jordi González va marxar de Catalunya Ràdio i em van oferir fer de 4 a 7. Fer les tardes a la ràdio era un somni, i a Catalunya Ràdio encara més. Recordo que quan era petit passava per allà amb el cotxe i pensava: “¿Algun dia treballaré aquí?” I el somni es va complir.

No tens ganes de canviar una mica?

Ja m’hauria agradat fer altres coses: he fet propostes, he parlat amb molta gent, però sempre he rebut un no per resposta... Les empreses volen el que funciona i mentre el programa tingui audiència suposo que la proposta sempre serà fer les tardes. I com que m’agrada fer el programa i fer ràdio, ho accepto. Si em donen l’oportunitat de fer tres hores en una emissora com RAC1, jo agraït!

Tens ganes de seguir fent el Versió?

Sempre dic: “Aquest any és l’últim”. Però durant la temporada el programa es va regenerant, hi ha parts que moren, crees altres coses, personatges, seccions. I aquest és l’al·licient per continuar. El que a mi realment m’apassiona és crear seccions, nous formats, buscar coses noves. I si l’any que ve torna a haver-hi la proposta de fer el Versió, intentaré fer-ho el millor possible un any més. Però no signo mai contractes de dos o tres anys. Ja en porto nou en aquesta casa i en total disset, i sempre tinc la sensació que la gent se’n cansarà.

De moment no ho sembla.

Però hi ha un dia que passa. Un dia sortirà un altre programa i el Versió sonarà antic, no connectarà com abans. És llei de vida, ho tinc claríssim. Si no plego abans, aquest dia el programa morirà. Quan ho comenci a detectar, seré el primer a plegar.

Ara fa temps que no et veiem a la tele. ¿Tens pensat tornar-hi?

Hi ha un projecte d’un programa a TV3, però no està tancat. En funció de com vagi el pròxim trimestre TV3 decidirà si fer-lo o no. Estic a l’espera, per ara no puc dir res més.

¿A la televisió t’hi sents tan còmode com a la ràdio?

Potser la tele no és el meu mitjà. Però així com a la ràdio he tingut directors que han apostat per mi i m’han donat suport, temps, confiança i paciència perquè la cosa acabés d’arrencar, a la tele no ha sigut així.

Et sap greu?

No, no! Jo sóc molt feliç! Sóc un privilegiat per tot el que he fet, la gent que he conegut i que he pogut entrevistar, el que he après, els oients que he tingut... No puc demanar més, em dono per supersatisfet. L’ego el tinc cobert de fa anys, no tinc cap necessitat de fer un programa de tele perquè em coneguin o per la fama. Treballo pels diners! Sóc dels que necessiten treballar per pagar la hipoteca. I gràcies a déu la puc pagar!

Plegaries, si poguessis?

El meu objectiu és plegar com més aviat millor. L’ésser humà és manta per naturalesa. Anar a treballar m’il·lusiona però la necessitat que té alguna gent de seguir al primer pla i que l’afalaguin jo no la tinc. Hi ha gent en aquest mitjà que es converteix en altaveu del que s’ha de pensar. Jo, com que no ho tinc clar, prefereixo callar. Sóc un gran ignorant i gràcies al programa he après molt.