Un dels debats més interessants de la professió periodística és si es pot pagar o no a les fonts d’informació. Les visions més puristes defensen que no es faci, ja que interpreten que això pot estimular la fabricació malintencionada de notícies. A això s’hi afegeix el dilema ètic de pagar diners a persones que poden haver comès algun tipus de delicte. Un cas ben recent d’aquest debat l’han viscut a Toronto. L’alcalde de la ciutat, Rob Ford, ha dimitit de les seves funcions després que la setmana passada sortís a la llum un nou vídeo en què se’l veia sostenint una pipa de crac. Bé, la pipa era de marihuana, però l’autor del vídeo clandestí assegura que la substància que hi cremava era crac. I hi ha motius per creure-se’l, ja que diversos indicis fan pensar que l’autor de la gravació i el camell són la mateixa persona, per molt que el primer s’identifiqui com a amic del segon. En tot cas, demanaven al portal Gawker 5.000 dòlars pel vídeo. Una minúcia, comparat amb el que es va demanar pel primer vídeo de Ford fumant crac, aparegut fa uns mesos: 200.000 dòlars. Com que excedia -de bon tros- el pressupost disponible per a aquest tipus d’operacions, el mitjà va tenir la idea de muntar una campanya de micromecenatge. Poca broma: demanava als seus lectors que desembutxaquessin una quantitat no pas petita de la qual hi havia poques garanties sobre a qui aniria a parar. (La revista explicava que no, que els autors del vídeo el que volien era comprar la seva pròpia seguretat i establir-se en una altra ciutat.)
La història, en tot cas, té un final feliç. Es van recollir els diners, però els autors del vídeo es van fer fonedissos. Els 200.000 dòlars, tal com s’havia previst si hi havia alguna contingència similar, van anar a parar a una ONG dedicada... al tractament de les addiccions.
