Publicitat
Publicitat

Les millors sopes per a l'hivern

Ja sigui amb ceba, farigola, api, carxofa, bolets, carn o peix, aquests plats són rics en minerals

Hi ha tantes sopes com dies de l'any. "Si obriu la nevera i només hi trobeu una ceba i un porro, ja en teniu una ", afirma el dietista-nutricionista Marc Vergés. En aquest cas, Caldrà sofregir-los breument, amb la tapa posada de la paella, perquè no s'evaporin els minerals, i després abocar-hi aigua mineral, perquè bulli un màxim de 20 o 30 minuts. "El xup-xup de les sopes no ha de ser llarg, malgrat que tenim tradició de bullir les verdures durant molt temps; si ho fem, en perdem els nutrients".

El refranyer està farcit de perles sàvies sobre aquest plat, com ara "Qui menja sopa es pensa que sopa, però no sopa". La dita pot fer referència al poder saciant de la sopa, que ho aconsegueix perquè ocupa volum a l'estómac, però, en canvi, aporta poques calories. "El millor de les sopes a l'hivern és que escalfen el cos, i just per això són molt recomanables". En aquest sentit, la naturòpata Yolanda García diu que el cos humà necessita una aportació extra de temperatura a l'hivern davant de les temperatures fredes. "Mentre que a l'estiu ens hem de refrescar, a l'hivern necessitem plats calents perquè la temperatura corporal es mantingui estable a 36 i 36,5º". Una sopa calenta ho aconsegueix, perquè equilibra el cos.

Mentrestant, a la taverna Tercer Temps, de Vilanova i la Geltrú, que aposta pels aliments de km 0, la cuinera Núria Lucas (31 anys) prepara una sopa de ceba, que decora amb una torrada de pa amb formatge emmental per sobre. Per fer-la, sempre parteix d'un fons, és a dir, d'un brou de carn per a la de ceba. "La sopa de ceba és una de les que trigo més temps a fer, perquè sofregeixo en una paella amb oli la ceba durant una hora i mitja perquè es caramel·litzi; un cop fet, és quan hi aboco el brou de carn".

La cuinera, que va començar la seva carrera davant dels fogons amb 20 anys, també explica com preparar una sopa tan adient per a l'hivern com la de farigola. "A dins del brou de carn, hi infusiono la farigola, que hauré posat dins d'una bosseta, de la mena de les d'herbes per fer infusions, i, si no se'n té, dins d'una mitja nova". Tan sols caldrà infusionar-la, si el brou bull, molt pocs minuts.

La tècnica d'infusionar dins d'un brou, el dietista-nutricionista Marc Vergés la recomana especialment amb totes les fulles verdes, com la ruca, l'enciam o els espinacs. També, com la farigola, caldrà posar-les un cop ja està fet el brou i està ben calent, i només durant un breu temps. Es tracta de posar-los a dins i treure'ls, perquè el brou s'hagi impregnat de la clorofil·la i el magnesi, "que van bé per al sistema nerviós, per al digestiu i per al fetge", explica Vergés.

La cuinera Núria Lucas continua preparant sopes. Ara ha començat per una de peix, feta amb peixos de roca. Primer hi ha sofregit ceba, porro, api, pastanaga i tomàquets madurs. Després hi ha abocat el peix de roca, que també ha deixat que se sofregís juntament amb les verdures. Finalment, hi aboca aigua mineral perquè tot plegat bulli una mitja hora a foc viu. "M'agrada posar-hi tomàquet perquè agafi un color vermell". Amb aquesta sopa, el fumet clàssic de peix, se'n poden fer mil i una preparacions. La bàsica és la sopa, un cop hagi estat ben colada, i la podem guarnir amb uns trossets de peix o amb arròs, per exemple. Però també és la base d'altres plats, com la fideuà o l'arròs. "A casa, sovint recomano que el dia que es faci sopa de peix se'n prepari força quantitat, perquè es pot congelar per tenir-la preparada per a altres plats".

Per la seva banda, la naturòpata Yolanda García indica que les sopes són plats recomanables tant per a petits com per a grans, perquè remineralitzen. "Les verdures, les espines de peix o els ossos de carn amb què es fan brous i fumets són grans fonts de minerals, que són substàncies imprescindibles per a l'organisme".

García classifica les sopes en dos tipus diferents: depuratives i nutritives. Les primeres són les que estan fetes amb api, carxofes, bolets i algues. Les segones són les que fan bullir els ossos de carn i les espines de peix. La versió vegetariana de les nutritives es fan amb algues, com la kombu. De fet, durant tot l'hivern, Carme Ruscalleda manté a la carta el brou dashi, que la cuinera de Sant Pol prepara amb l'alga kombu. "Entre altres propietats, l'alga kombu potencia el sabor".

Per a les criatures, la naturòpata recomana fer sopes amb espines de peix, que després es colaran a l'hora de servir-se al plat, perquè hi aporten dosis interessants de calci. I encara un altre suggeriment: per obtenir sopes molt minerals s'hi pot afegir un raig de vinagre de poma, que permet que els minerals del que es bull passin més fàcilment a l'aigua. El cas és que qui menja sopes se les pensa totes, com torna a assegurar el refranyer.

Sopes que omplen panxes i pàgines de contes

Les sopes són el plat que acompanya l'ésser humà per totes les etapes de la vida i el que ha omplert més pàgines de contes. Un dels més coneguts és La sopa de pedres, que relata com amb ben poca substància es pot fer un plat de sopa.

Tot va de la següent manera: un home pobre pica a la porta d'una casa i demana menjar. Són temps de gana i la gent no té ni rosegons de pa. Li responen que no tenen res, només una pedra. I l'home, segur, respon que de la pedra se'n pot fer una bona sopa. Incrèduls, el deixen entrar perquè faci aquella sopa de pedres que alimentarà la família i l'home que ha picat a la porta. A la cuina, posa damunt dels fogons la cassola i la pedra enmig. Hi aboca aigua i comença a remenar. A mig remenar, l'home demana si per casualitat tenen un tros de pastanaga. Li diuen que sí, i l'aboquen dins de la cassola. I continua remena que remenaràs.

Al cap de pocs minuts, demana una mica de sal i un bocí petit de tomàquet. Malgrat que el rebost estigués buit, el bocí de tomàquet i la sal l'hi donen, i l'home els aboca a la sopa de pedres. I així va continuar fent fins que aquella sopa tenia pedres, sí, però molts més ingredients, petits, però substanciosos, que van convertir la cassola en una sopa que va omplir plats i plats.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT