El nostre petit Zuckerberg d’estar per casa

MARK ZUCKERBERG no volia perdre el públic juvenil, no volia que Facebook envellís prematurament. Per això, entre altres raons més prosaiques, s’ha gastat la moneda comprant WhatsApp. Ell, que encara no té 30 anys i que ja en fa 10 que va inventar Facebook, sap molt bé que el gap generacional (que també pot ser gap empresarial) es avui sobretot en les tecnologies de la comunicació. Sap que s’ha d’estar a l’última. La roba, els pentinats, els pírcings, la música... Amb tot això ja no n’hi ha prou per mantenir-se jove. Ja fa temps que és habitual trobar executius granadets que gasten l’última tendència, que vesteixen com adolescents. El mateix Zuckerberg n’és l’exemple. És un executiu amb cara de nen que quan cal es posa el xandall i que, quan encara no havia sortit del niu familiar, ja va dissenyar una aplicació per ajudar els treballadors de l’oficina del seu pare a comunicar-se.

Avui molts pares necessitem el nostre petit Zuckerberg que ens mantingui al dia. Mentre els fills naveguen per la xarxa com peixos a l’aigua, els pares hi naveguem amb esforç, sempre superats per les novetats, sempre amb l’aigua tecnològica al coll. Mai havíem depès tant dels petits de casa per no ofegar-nos. Abans era imprescindible tenir un metge i un advocat a la família; avui sobretot ens cal un fill que tingui una vida virtual plena. En aquest avantatge, els adolescents hi troben la manera més eficaç per marcar distàncies amb els progenitors, per fer-nos sentir vells i per sentir-se ells grans. Tenen el món a les mans, a la pantalleta del mòbil. A la família, se senten alhora útils i poderosos. I han d’aprendre a fer servir bé aquest poder. Només cal que no oblidin dues coses: que les tecnologies de la comunicació tan sols són un instrument i que hi ha velles tecnologies magnífiques com la lectura literària i com l’art de conversar.