Català i valencià

Manel Arcos fa una història molt oral, tot i que amb una substanciosa bibliografia, sobre el fenomen del bandolerisme del segle XIX al País València. Aquest període l'han estudiat pocs i poc, i ens l'han venut per la via romàntica espanyola, ¡faltaria més! Arcos escriu els seus llibres, se'ls edita ell mateix, procura fer-ne presentacions arreu i se'ls ven en mercats ambulants.

Dissabte passat, a la mateixa petita vall on visc (uns 600 habitants), entre l'historiador Vicent Puig i aquest autor presentaren "El robatori de Benimassot". El darrer diumenge de febrer del 1874, una colla de trenta-quatre bandolers va irrompre en l'església de Benimassot –missa de sis de la matinada– per a consumar un robatori als més rics del poble... Manel Arcos (Oliva, 1965) és un apassionat explicant-se, la qual cosa atrapa l'atenció dels assistents a la presentació. I, a més a més, és un professional de la comunicació: llicenciat en Comunicació Audiovisual, redactor o guionista de Ràdio 4, RNE, Canal 9...

La cultura humil i en la llengua del país fa el seu camí sense comptar amb la col·laboració dels polítics actuals, d'esquena a nosaltres, els valencians. I l'hem de traure a la llum del dia, escampar el silenci que l'envolta, i demostrar així que la cultura de base valenciana existeix i la seua llengua és el català o valencià. Només cal esperar un canvi polític de debò, que tinga una alternativa al provincianisme més lamentable del PP. Aleshores totes aquestes iniciatives culturals que resisteixen amb una fermesa contundent i sense les queixes d'altres moments, esdevindran un fonament del nou temps de la cultura.

Català o valencià, que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per rotunda majoria, accepta en el seu diccionari que es tracta de la mateixa llengua. No ha guanyat ningú en l'absurda baralla sobre la unitat de la llengua, s'hi ha imposat la raó. I s'imposarà la raó en les files del PP i en els xiquets que empastifen parets. Els que estimaven la llengua pròpia dels valencians, ja ho sabien que el català i el valencià eren la mateixa llengua. I els que se sentien castellans i castellanistes, no repararan en raons lingüístiques, prou que tenen en compartir la catàstrofe econòmica. Tanmateix, estem iniciant un temps nou...

Més continguts de

El + vist

El + comentat