VISCA EL SISTEMA
Opinió 12/03/2012

Clausurant el garatge hermètic

i
Sebastià Alzamora
2 min

Despús-ahir vam haver de lamentar, simultàniament, la mort de Jean Giraud i la de Moebius. Tampoc no podia haver succeït d'una altra manera, atès que tots dos van ser un dels dibuixants i il·lustradors més importants del segle XX i que, per ser més exactes, també van ser la mateixa persona. Jean Giraud era el nom de fonts de l'artista, Moebius en va ser el pseudònim, tot i que les diferències entre l'obra que va signar amb un nom i amb l'altre aconsella més aviat parlar de Moebius com d'un heterònim, a la manera de Pessoa amb Alberto Caeiro, Ricardo Reis i companyia. A desgrat del fet que tots dos dibuixaven amb la mateixa mà, era com si Jean Giraud i Moebius treballessin amb cervells diferents. I amb cervells que funcionaven, tots dos, a ple rendiment.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Jean Giraud (o Gir, com signava de manera abreujada) va ser, més que cap altra cosa, el dibuixant (i guionista, després de la mort de Jean-Michel Charlier) de la sèrie El tinent Blueberry , amb la qual va fer una volta de cargol decisiva al gènere del western i a la seva imatgeria, una mica en paral·lel a la mirada radicalment nova a què el va sotmetre Sam Peckinpah en el cinema. Per la seva banda, Moebius va ser un renovador indispensable de l'art del còmic, tant pel que fa a l'aspecte visual com pel que concerneix a la temàtica i a l'agermanament amb altres llenguatges artístics: la feina de Giraud/Moebius en el cinema i en el món dels videojocs dóna una idea més que completa de fins on pot arribar la imaginació humana quan es deixa alimentar pels combustibles de l'audàcia i la llibertat.

Moebius va ser un dels cappares dels Humanoides Associats, un grup d'autors de còmic que van tirar endavant la seminal revista Métal Hurlant (o Heavy Metal , en versió americana), en què van publicar gent de la importàncina de Jean-Pierre Dionnet, Philippe Druillet, Enki Bilal, Milo Manara o Richard Corben. De vegades tot sol i altres vegades en companyia del genialoide Alejandro Jodorowsky, Moebius hi va publicar obres tan decisives com Arzak , El garaje hermético , El Incal i La casta de los Metabarones , que aquí hem conegut, en traducció castellana, gràcies als bons oficis de diverses editorials catalanes com Norma, Ediciones B i Glénat. Conceptualment, el treball de Moebius s'acosta tan sovint a la metafísica més refinada com a l'anada d'olla pura i simple, però resulta sempre fascinant i enlluernador. Dels últims temps és especialment destacable el dietari gràfic Inside Moebius , que posa en solfa el seu procés de desintoxicació de la marihuana.

Jean Giraud i Moebius van tirar endavant harmònicament la convivència dins una mateixa ment durant gairebé 40 anys. Ara que tots dos són morts, els prohoms més destacats del seu país, començant per Nicolas Sarkozy, els dediquen elogis i ditirambes, sens dubte merescuts. I és que ens podem permetre el luxe de creure que França vegeta atrotinada, però a l'hora de reconèixer els grans creadors de la pàtria (també els autors de còmic), ens segueix passant la mà per la cara.

stats